dimecres, 2 de setembre de 2020

Tornada










                                    













 Desprès de vint dies a Blanes i trenta-un a La Granadella ja sóc a Barcelona. Enguany m'ha costat. Ja sabeu que sóc una enamorada de la meva ciutat però trobo a faltar l'aire net, la platja i la piscina que em fan tant de bé, el silenci...Al poble he tingut una sensació més gran encara d'irrealitat, que això que està passant no pot ser veritat... però sí que ho és i sembla que ho serà per molt temps.

Espero que tothom estigui gaudint de bona salut, ara és el més important. Cuideu-vos.

La setmana vinent es celebrarà la 38a edició de la Setmana del llibre en català, ja veurem com va. Canvia de lloc, es fa a la vora del mar, al Moll de la Fusta, d'aquesta manera gaudirà de més espai i més aire. Seran menys dies, del dimecres 9 al diumenge 13. S'incrementaran les activitats en línia, el que permetrà alhora arribar a qualsevol punt del territori i així arribar a més públic.

El premi trajectòria d'enguany ha estat concedit a Teresa Duran, una dona de difícil definició:


Teresa Duran, dissenyadora gràfica i doctora en Pedagogia ha estat professora del Departament de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica de la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral sobre Els suports narratius dins la literatura infantil (2001), va obtenir el premi extraordinari del claustre de la Facultat de Pedagogia, i ha estat publicada posteriorment amb el títol d'Àlbums i altres lectures. Dins l'àmbit català és més coneguda com a escriptora o crítica de literatura infantil il·lustrada. També ha estat comissària i coordinadora de moltes exposicions de temàtica literària o cultural per a entitats d'alt nivell estatal i local, i ha fet guions per a mitjans audiovisuals públics o museístics i ha rebut força premis nacionals i internacionals per la seva obra literària i pedagògica (viqui)

La seva aportació a  la professió d'escriptora i il.lustradora de literatura juvenil és indiscutible i és un referent imprescindible i necessari. 

El Moll de la Fusta és una difícil filigrana que va tenir com a objectiu que els barcelonins recuperéssim la mirada al mar.
Al principi de l'entrada hi ha  unes quantes imatges del passat i del present del moll, tres escultures: una de Roy Lichtenstein, una de Mariscal i una de Rob Krier dedicada al poeta Joan Salvat Papasseit, que va ser vigilant nocturn del moll de la fusta. Em sembla, però, que aquesta escultura ara es troba en una plaça de la Barceloneta.
També hi ha dibuixos del blog d''Eulàlia Petit.
 


3 comentaris:

  1. Bona tornada a la feina del blog!No paris de treballar amb les entrades, je,je,je...
    Ptns
    IRATI

    ResponElimina
  2. Ese aire y esa tranquilidad te van a dar ahora unos ánimos para el blog...!
    Para empezar, entradas estupendas.
    Bcssssssssssssss

    ResponElimina
  3. Si pudiera envasar ese aire y esa tranquilidad para traerme un poquito a Barcelona...

    ResponElimina