Dimecres vaig anar a la Santos Ochoa i vaig pensar en tu, Mercè, hi havia un punt de llibre molt bonic de mussols. A la trobada de Sant Antoni li has de comentar, em vaig dir, sé que tu també hi passaves per la Santos, algun cop haviem coincidit.
Com haviem coincidit a l'Alibri per comprar els calendaris, a la Sala Ciutat, al Saló del Còmic, a la setmana del llibre en català... malgrat Barcelona sembli una ciutat molt gran, que petita és quan els interessos coincideixen.
La coincidència a Valle Hebron no la recordo plaent, anaves amb la teva filla i als teus ulls vaig esbrinar que les que us havien donat no eren bones notícies. No vaig gosar preguntar i em vas dir ja en parlarem! No va caldre parlar, el teu desmai a la biblioteca de Salt no va ser per la calor, segur i tot així encara no t´he sentit queixar-te ni ploramicar. Sempre eres positiva, de les persones més respectuoses, educades i agraïdes que he conegut en el món del col.leccionisme.
Et trobaré a faltar molt, aquell mig teu somriure que ho deia tot, la teva presència discreta, el teus comentaris encertats , la generositat. Que la terra et sigui lleu Mercè.
Guaita! sembla que estiguin trists:
Demà vindrem al teu comiat, serà l'últim adéu...
ResponEliminaSí
EliminaMi pésame a todos vosotros, con mi abrazo.
ResponEliminaGracias Justa. Estamos tristes
EliminaUna gran pédida. Un fuerte abrazo.
ResponEliminaPetonets