dissabte, 17 de desembre del 2022

Sagrada Família


 Amb la Sagrada Família tinc sentiments ambivalents, sóc de la minoria que pensa que ja la podien haver deixat com estava, que no calia acabar-la. De tota manera reconec que la meva vida està lligada al temple, com la de tots els ciutadans de Barcelona que la veiem fer-se gran any rere any.





El meu pare havia nascut molt a prop, per tant aquesta era la seva parròquia i aquí va ser batejat i hi va fer la comunió. De petit jugava, amb altres nens del barri, a colar-se entre les obres i a pujar a les torres, amb la runa jugava a fer barricades  per lluitar contra els del Clot, ell era del Poblet, així es deia el seu barri.

Cada any una amiga i jo sortiem amb una guardiola i una tira d'enganxines a demanar aportacions per poder acabar el temple ( també ho feiem el dia del Càncer i pel Domund-Domingo mundial de las misiones-)

I cada any, la meva germana, el meu pare i jo pujavem les torres caminant i si havia visites de familiars vinguts d'Andalusia, ho feiem més d'un cop l'any, amb els familiars pujàvem amb l'ascensor. 

I cada any tota la família beneíem la palma i el palmó a la seva plaça. Una munió de nens i nenes tots vestits d'"estreno". I després de la benedicció, vermut al passeig de Sant Joan, els pocs bars que hi havia al voltant de la basílica s'omplien de seguida.

Ahir li vaig descobrir una nova qualitat. La increíble sonoritat que té. Desconec del tot els trucs acústics que s'hi han pogut utilitzar, però fent cerca per internet he pogut esbrinar que no és una apreciació personal i subjectiva sinó que el propi Gaudí ja ho tenia previst i que d'altres persones que hi entenen ho corroboren.

El so era envolvent, clar, sense ni una estridència, perfecte.

Bé, vaig poder assistir-hi perquè en el concert de nadal, rifen 500 entrades i al meu marit li'n van tocar dues. Després del concert van fer l'encesa de les dues noves torres, les de Lluc i Marc.

Una de las principales características acústicas de esta iglesia es la difusión. Como todas las bóvedas son totalmente asimétricas y con varias reentradas y picos, las ondas sonoras se reflejan y se dispersan en el ambiente. Con ello, el nivel de presión sonora en el ambiente es más homogéneo, es decir, no presenta regiones con diferencias muy pronunciadas de intensidad del sonido. Esto es muy importante para la calidad de lo que llamamos la cola de la reverberación. El sonido decae a lo largo del tiempo de manera armoniosa y sin artefactos sonoros audibles. Con ello el sonido se vuelve más agradable en el ambiente y da más sensación de confort.(web)

Més informació aquí i aquí

Els punts que tinc de la Sagrada Família us els he mostrat en altres entrades però aquí els posaré tots juntets:








































Aquest últim fa una mica de por, aquest papa tenia  cara de Chucki


Us deixo aquí dos adreces de videos si voleu aprofondir en la historia del temple o conéixer alguna dada divertida. 

1 comentari:

  1. A mi m'agradava tal i com estava. (També hi anava a jugar). Però també m'agrada molt com està quedant. De dins és (què t'he d'explicar !!!!) espectacular.
    És un simbol de la ciutat.

    ResponElimina