Adolf Loos

M'ha sorprès molt l'exposició que ha fet el Museu del Disseny de Barcelona sobre aquest arquitecte vienès de principis del segle passat  .

Els adjectius són múltiples: fantàstica, brutal, didàctica, extraordinària, colossal, fenomenal, formidable, genial, magnífica, sensacional, tremenda...

Cal dir que l'edifici del DHUB té a la planta baixa un extens espai expositiu, una cosa és tenir-lo i altra saber-ho aprofitar. I l'ha sabut aprofitar molt bé.

Es pot circular amb facilitat en els sis espais en els quals està dividida. I els objectes exposats estan contextualitzats d'una forma molt intuitiva. Si es vol aprofundir hi ha suficient informació visual, escrita i audiovisual com per passar-hi molt de temps.

 A la darrera part trobem projectes mai duts a terme però que resumeixen d'alguna  forma la seva visió de l'arquitectura i els seus interiors:

Adolf Loos reivindica l’ofici en l’arquitecte i la tradició constructiva, ja que considera que no cal inventar res sinó només construir segons la tradició i les millores tècniques de cada època: “L’arquitecte és un paleta que sap llatí”, afirma. D’aquí l’ús de la columna dòrica o de la piràmide com a base constructiva. A ulls de la postmodernitat és un referent el projecte de seu per a The Chicago Tribune, un edifici amb forma de columna dòrica revestit de granit negre sobre un pedestal cúbic que, il·luminat, sembla un llum.


“Només hi ha una petita part de l’arquitectura que pertanyi a l’art: el monument funerari i el monument commemoratiu. Tota la resta, el que serveix per a un fi, ha de quedar exclòs del regne de l’art.”
Adolf Loos(Del web del MDB)

Finalment, trobo molt encertat l'espai dels petits:

Nadal-14

Més novetats

Sales d' Estudi.Biblioteques de Barcelona

DHUB/Museu del Disseny de Barcelona

Universitat de Barcelona

postal-felicitació

American Space (Biblioteca Can Fabra)

                                                                 Nadal-13

Agon!

Amb el títol Agon! La competició a l'antiga Grècia, CaixaForum ens mostra tot un seguit d'obres del prestigiós British Museum amb l'objectiu de què arribem a una major comprensió de l'esperit competitiu grec.

La història de la Grècia antiga, tal com la coneixem, és plena d'actes heroics, triomfs de guerrers i èxits d'esportistes. L'èpica d'Homer, les victòries dels atletes olímpics o les aventures d'Hèracles, totes es caracteritzen per una intensa competitivitat. L'esperit competitiu dels antics grecs era present en tots els aspectes de la vida domèstica i religiosa. La rivalitat i la competició poden ser vistes com unes emocions negatives, però també poden tenir un sentit positiu, unificador i creador d'una cultura pròspera. Els grecs consideraven que es podia assolir l'excel·lència amb un equilibri entre la ment i el cos; a través de l'habilitat atlètica, buscaven un físic impecable, i a través de la filosofia, la ciència i l'apreciació de les arts, conreaven la ment.CaixaForum

Hi podem adquirir aquest bonic punt:

Encara roman oberta l'exposició d'Andy Warhol i ja han editat el punt de l'exposició, també es pot adquirir, com l'anterior a la Laie de Caixaforum:

Nadal 9

La Pedrera.Joan Ponç

Joan Ponç (Barcelona, 1928 – Sant Pau, 1984) visionari, temperamental, va ser un artista insular dins la història de l’art de la postguerra a Catalunya i de l’Estat espanyol. Ell va llançar la primera pedra de la renovació plàstica d’avantguarda després de la Guerra Civil. La seva irrupció en el panorama dels anys quaranta del segle XX va trasbalsar crítics i poetes, que de seguida es van afanyar a qualificar-lo de grotesc, torturat, diabòlic, premonitori, al·lucinant, màgic, carnavalesc, infernal. Ponç no s’assembla a ningú.

Joan Ponç mostra una pintura capaç d’explorar els racons més foscos i amagats de l’ésser humà. El caràcter únic i rar de la seva obra el va menar vers una soledat, un aïllament i un silenci que el converteixen en un solitari, un testimoni visceral de la penetració de la pintura en el misteri de la vida i de la mort com a experiència.

L’exposició, comissariada per la historiadora i crítica d’art Pilar Parcerisas, presenta una nova interpretació antològica de l'obra i la figura del pintor Joan Ponç, des dels seus inicis a mitjan anys 40 i l’època del grup Dau al Set, fins a les darreres obres de mitjan anys 80. Amb el títol de «Diàbolo», vol fer referència al sentit lúdic de Joan Ponç, amb l’ambivalència que el nom d’aquest joc malabar xinès té amb el del diable. Web de La Pedrera

I hi venen aquest magnífics punts de llibre:

Karol Bergeret

Karol Bergeret es una arteSanartistaza, que he ido encontrando en distintos eventos y exposiciones de Barcelona. En el Drap-Art y en su propio taller del Raval.

Sus obras nos hablan de mujeres de todas las épocas, condiciones, Santas, madres, hijas, maestras, luchadoras, superwomens, tristes, divertidas, divinas, abnegadas... la forma de plasmar su arte  no es un lienzo,  una escultura, un collage, una ilustración...es todo a la vez.  Es un arte global y plurifacético que comunica y que llega por via directa a lo más visceral y ancestral que la condición de mujer conlleva.

Tengo una especie de desplegable suyo con imágenes de varias de sus obras. Siempre he pensado que serían unos marcapáginas geniales y por eso los pongo aquí.

El soporte de estas obras siempre es una tabla de planchar.

DRASSANES I GALERES

El Museu Marítin de Barcelona presenta fins a finals d'any una exposició titulada "Drassanes i Galeres"

Els punts de llibre de moltes exposicions que es fan en els Museus públics de la ciutat es distribueixen a les biblioteques. A totes les biblioteques no els arriben els mateixos punts, per tant els col.lecionistes ens veiem obligats a anar a diferents biblioteques per aconseguir-los. El més curiós  és que en els propis museus no els tenen.

El cas més còmode és el DHUB. Biblioteca i museu comparteixen vestíbul doncs són el el mateix edifici. De les exposicions temporals del DHUB hom aconsegueix la postal al taulell del museu i el punt de llibre,  al taulell de la biblioteca.

Tornant al mmb, d'aquesta última exposició ja n'he trobat tres punts diferents. A mi m'agraden molt i a continuació us els penjo:

En el tercer reconec les Drassanes, tal i com deurien ser cap al segle XV, XVI... el dibuix però em sembla d'època posterior.

He trobat aquestes imatges a internet, algunes són les imatges "mare" dels punts.

A seguir buscant per fer el duo i completar la sèrie.

Se'ns gira feina.