dissabte, 7 d’abril del 2018

Al loro!

Literapolis Bcn, desconec quants se n'han fet i si de tots hi ha duo:



Escola Joso, n'he aconseguit quatre, no sé tampoc si n'hi ha més. Un dels models tindrà molt èxit.




Del Saló del Còmic mai havia vist punt de llibre editat per biblioteques de  Barcelona.


Del 10 al 9 de juny, els seguidors de manga i anime tenen una cita a Can Fabra:



I, com és natural aquest dies van sortint novetats en punts de llibre. Dels que he obtingut darrerament aquest m'ha fet molta gràcia. Ara llibres evidencia una altra vegada el masclisme que ens envolta:









divendres, 6 d’abril del 2018

Esdeveniments/ Eventos


Enguany Sant Jordi cau en dilluns, dia feiner. A Barcelona per evitar les aglomeracions i per donar un temps i un lloc a cada aspecte de la festa la celebració començarà el cap de setmana del 14 i 15 d'abril-amb el festival Món llibre- i seguirà el 19 -amb el pregó- i el 20 i 21 -amb els diàlegs i la nit del Drac- per cloure el dia 23.

Clica aquí per mirar el programa

Clica aquí per ullar el programa


Si això ens sembla poc haurem de sumar el Saló de Còmic, he fet una ullada ràpida Giardino, König, Paco Roca... i sí el cartell del 18 l'ha fet Jan, el creador de Superlópez.



També hem de pensar quina s'estaran empescant enguany els de betevé. Espero que no editin 73 punts de llibre com l'any passat. Que ja ens fem grans!

Ah! el 12,13,14,i 15 d'abril NO CALLAREM



Fira popular i concerts al voltant de la presó

Diumenge 15, la 'Setmana de la llibertat d'expressió' ocuparà els carrers Entença i Rosselló a l'altura de la Model per envoltar l'antiga presó amb una gran fira popular per la llibertat d'expressió que inclourà concerts, espectacles d'humor i teatre, una arrossada popular, poesia i una fira de moviments socials i llibres de pensament crític. La fira constarà de quatre escenaris en què a més de música s'hi programaran activitats d'altres disciplines i activitats per als més petits.



Tot això barrejat amb els continus actes de rebel.lió dels CDR, que és un no parar, m'han dit que a Berga hi ha un comité d'aquests que porten temps magatzemant pólvora i explosius, que van uniformats, alguns amb careta, que fan por i que a sobre la UNESCO els dona suport. Companys i companyes de la Catalunya vella, sabeu alguna cosa?

 I no tenim president ni presidenta, faran la tradicional xocolatada al jardí dels tarongers? que voleu que us digui no veig a la Soraya sucant melindros, portarà uns quants churritos a la butxaca per si de cas, que estos catalanes son muy raros. Amb una mica de sort s'ha d'examinar d'un màster i qui reparteix és el virrei Millo, espero que només reparteixi xocolata i no allò que els agrada tant de repartir que ja estem una mica fins allà. Perdoneu que no parli més clar però tinc por que em tanquin el blog per incitación al odio. 
El llibre que l'Oriol té a les mans li va regalar la Soraya l'any passat al Caixa Forum. Suposo  que Junqueres haurà tingut temps per llegir-lo allà on està.(compte! que hi ha regals enverinats)

I torna Felipe a Barcelona a repartir diplomes... que se traiga a la Leti i a su mamá por favor!

A l'aire comença a haver una flaire a primavera que emborratxa, moltes gràcies Cristina, Letizia i Angela per alegrar-nos la setmana cada una amb un estil propi i inconfusible, entre vosaltres, el bon temps, els lladrucs de Losantos...sembla que anem aixecant el cap.






dijous, 5 d’abril del 2018

The book of Kells

The book of Kells és un tresor que guarda el Trinity College de Dublin en la seva fantàstica biblioteca.





El Llibre de Kells (Book of Kells en anglès; Leabhar Cheanannais en irlandès), també conegut com a Gran Evangeliari de sant Columba, és un manuscrit il·lustrat amb motius ornamentals, realitzat per monjos cèltics cap a l'any 800 a Kells, un poble d'Irlanda. És considerat com la peça principal del cristianisme cèltic i de l'art irlandès-saxó; constitueix, malgrat estar inconclús, un dels més sumptuosos manuscrits il·luminats que han sobreviscut de l'edat mitjana. A causa de la seva gran bellesa i de l'excel·lent tècnica del seu acabat, aquest manuscrit és considerat per molts especialistes com un dels més importants vestigis de l'art religiós medieval. Escrit en llatí, el Llibre de Kells conté els quatre Evangelis del Nou Testament, a més de notes preliminars i explicatives, i nombroses il·lustracions i miniatures acolorides. El manuscrit està exposat permanentment a la biblioteca del Trinity College de Dublín, sota la referència MS 58.(Wiqui)







XP, monograma de Crist







La miniatura sobre el folio 7v del Llibre de Kells és la representació supervivent més antiga de la Mare de Déu en un manuscrit occidental


Com podeu veure es tracta d'un calendari de punts de llibre sobre el famós manuscrit.Les imatge no m'han quedat molt bé però hom es fa una idea.





dimecres, 4 d’abril del 2018

De comisario a comisario


P
aco Camarasa y Montse Clavé fueron los libreros de Negra y Criminal que iniciaron una revolución en Barcelona, primero, y luego en el resto del universo hispano. El viento venía de Gijón, de su Semana Negra, el entusiasmo vendedor y vitalista de Paco y la inteligencia, el sentido común y el talento gráfico de Montse. Hay personas que no han llevado la contraria a nadie y otras que allí donde van montan una revolución: Montse estuvo en La Habana antes del 68 y en París en el 68. Negra y Criminal se inauguró el 4 de diciembre de 2002 y cerró el 3 de octubre de 2015. Era una librería y un proyecto diseñado por el Sombrerero Loco: lo hacían todo al revés con horario bohemio, librería sin escaparate ni letrero, barrio impermeable a la cultura. Los best-seller eran testimoniales pero no así los ejemplares descatalogados, y América latina existía -y mucho- en el mapa. El entusiasmo de Camarasa y Clavé hizo que todos acudiéramos hasta allá como si una estrella de Belén iluminara no se sabe qué: autores, periodistas, críticos y especialmente, lectores. Cuando se critica al género que Paco Camarasa ayudó a popularizar en España y quitarle los piojos, el polvo y la caspa tanto como los prejuicios, los perdones y los no quería molestar, se tiende a obviar de manera maliciosa el punto fuerte de Paco: el lector. Paco vendía libros a lectores. No a consumidores sino a gente que quería leer. Y él te recomendaba, te quitaba libros de las manos o te agenciaba una edición más barata. A él no le importaba que compraras la edición más cara de Chester Himes sino que siguieras comprando libros de Chester Himes el resto de tu vida. A su librería, además de comprar, ibas a estar entre libros. A resguardo de la realidad, en la clandestinidad, en la resistencia, la belleza y compasión de los libros en estantes y en el sótano.
Hace tiempo que Paco estaba enfermo. Pero lo queríamos más meses o años por aquí. Que fuera largo su adiós. El pasado 4 de febrero se despidió a lo grande en el Festival BCNegra que él junto a otros levantó y dirigió durante doce años. Lo hizo cerrando la edición en una prisión sin presos y junto a Juan Madrid y Andreu Martín. Su empeño y coraje le hizo estar ahí. La gente se lo agradeció. La gente -ese día y todos estos años- fue siempre consciente de que Paco Camarasa no era uno más. Hay quien no tiene recambio. La vida sigue, claro, pero uno sabe a quién va a echar en falta. Por supuesto, hay más libreros y mejores tipos que Paco Camarasa. Seguro. Pero eso importa muy poco. Haberle conocido cubre el cupo de agitador cultural, persona íntegra, buen tipo y librero de fiar. Sus ganas de vivir fueron tan espectaculares que hasta el último minuto apostábamos por él porque Paco nunca se rendía. Los de enfrente eran más fuertes, más ricos y más crueles. Pero ellos no tenían los libros y nosotros sí. De alguna manera, nos hizo creer en eso. Solo por esa mentira ya valió la pena haberle conocido.


Carlos Zanón, 3 d'abril


No m'he pogut estar de copiar l'escrit de Carlos Zanón en memòria de Paco Camarasa.
Fa poquet he acabat de llegir Taxi, no és novel.la negra o sí?
És igual l'etiqueta que li posem, És genial. Recorda l'Ulises de Joyce barrejat amb Juan Marsé. Fins i tot té moments valleinclanescos, de Luces de bohemia. El protagonista un taxista pijoaparte ancorat als anys 80. L'escenari un Barcelona diseccionada en les múltiples Barcelones que hom pot conèixer i imaginar. Molt recomenable.




dimarts, 3 d’abril del 2018

Curiositat i avís

Una curiositat




No s'aprecia gaire, els de booket són troquelats.

L'avís és per algú que em va dir que li faltava un punt de llibre de betevé de l'any passat. Concretament el del barri de Sagrada Família. Fa un parell de setmanes vaig trobar aquest punt en un munt que encara tenien en una llibreria de còmics. D'aquest "algú", no sé el nom 😕, ho sento, ni com posar-me en contacte. Per tant el penjo aquí, si ho llegeix pot posar-se en contacte amb mi amb el correu electrònic. Si ja el té doncs res.



dilluns, 2 d’abril del 2018

Paco





Ha mort en Paco Camarasa als 68 anys. 



Barcelona i la novel.la negra sempre el recordaran.
La foto amb Camilleri ja la vaig fer servir en una entrada de bcnegra però m'agrada molt, se'ls veu tan contents!


Al mes de desembre de l'any passat vaig dedicar una entrada a la que havia sigut la seva llibreria Negra i Criminal  us l'enllaço per si voleu fer una altra ullada.










Lino





La llibreria Lino es troba al número 700 de la Gran Via de Barcelona, molt a prop de la plaça Tetuán. Es defineix com la microllibreria mutant de Blackie books
La veritat és que sent tant petitona té molt encant, quasi té charme que dit en francès sembla que sigui més encantadora encara.






Ocupa l'espai d' un portal que avui en dia forma part de l'hotel Bonay sembla d'aquests hotels on t'agradaria anar a parar si vas a fer turisme a una ciutat.



Hi tenen llibres força interessants, sobretot trobem els de l'editorial Blackie books.






Molt a prop vaig topar-me amb aquesta sorpresa:




Per davant d'aquest edifici he passat moltes vegades, com és que no m'havia adonat abans d'aquest magnífic mosaic?

 Penso que l'explicació rau en el fet que els arbres de la Gran Via que hi ha al davant, els famosos plàtans de Barcelona, en aquesta època de l'any estan pelats i permeten la visió de detalls que en altres moments queden amagats a la vista.
Ara els plàtans ja despunten:


Pobres al.lergics! és un dels pocs inconvenients que té la primavera.