Berenice Abbott

Berenice Abbott. Retratos de la modernidad
Pionera, moderna, audaz. Exposición en Barcelona. Sala Fundación MAPFRE Casa Garriga Nogués

Vanguardista y audaz, la fotógrafa norteamericana Berenice Abbott actuó de puente entre los círculos culturales de París y de Nueva York en los años 1920 y 1930. Sus retratos de artistas e intelectuales parisinos y su visión de las transformaciones de la ciudad de Nueva York constituyen un excepcional retrato de la modernidad del siglo XX.
La exposición ha sido producida por Fundación MAPFRE y comisariada por Estrella de Diego, catedrática de Arte Contemporáneo de la Universidad Complutense de Madrid y miembro de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Para su realización hemos contado con fondos procedentes de algunas de las más importantes colecciones estadounidenses: The New York Public Library, The George Eastman Museum (Rochester, Nueva York), The Howard Greenberg Gallery (Nueva York), The International Center of Photography(Nueva York), the MIT Museum (Cambridge, Massachusetts) y The Museum of the City of New York.(web de la fundació)
«La fotografía no te enseña cómo expresar tus emociones. Te enseña cómo mirar”

Encara no he anat a veure l'exposició, sé que m'agradarà molt. Nomès saber que és seguidora d'Eugène Atget (i es nota molt en el seu estil),per mi ja és una carta de presentació fantàstica doncs és un dels fotògrafs que més m'ha fascinat.

Hi ha punt i postal, per tant: duo.

 

8 de març

Segur que hi ha molts més cartells interessants aquests dies.

El mes interessant però és que la lluita feminista s'estengui al llarg de tot l'any. N'hi ha que portem tota una vida i és important que siguem més i més, si no lluitem pels nostres drets ningú ho pot fer per nosaltres amb el mateix convenciment.

Hi ha una proposta concreta que crec que està a l'abast de tothom i és tracta d'enviar un formulari de queixa a l'administració de justícia aqui, que també es pot fer online aqui. El següent pas és

enviar-ne un correu a info@vagafeminista.cat amb còpia de la teva reclamació per tenir constància, no és obligatori però sempre és interessant per poder saber el seguiment.

Jo m'he afegit amb un gest personal que té relació amb el cartell precedent. Ja us vaig dir fa poc que sóc una col.leccionista sectària, doncs he esborrat de la meva col.lecció de punts tots aquells que tenen a veure amb l'enaltiment del fatal "amor romàntic". Aviat desapareixeran també dels meus repes, si és que encara en tinc algun, i aniran a la bassa. Dieu-me radical, m'he quedat molt a gust.

I a Girona més:

“La brutalitat del món rural és força semblant a tot arreu, la violència contra les dones, també. Escriure, aquí, és enderrocar les lleis del silenci que les amaga.” Ho escriu Najat El Hachmi al postfaci del tercer volum de contes de Víctor Català, que acaba de sortir. Ho direm ben alt en públic el 8 de març: Caterina Albert no es va cansar de narrar què vivien les dones i què podien viure si elles volien. Després de la concentració feminista convocada a Girona, convidem les dones (i els homes) a reunir-se al voltant de la literatura com a instrument de denúncia. Catorze de nosaltres llegiran fragments de vides en femení narrades per "la" Víctor.

The winner is...

Resultat de la rifa del 2n aniversari del blog Punts de llibre i puntes al coixí.
El número del sorteig de l'ONCE del dia 6 de març de 2019 ha estat el  80540
La guanyadora del primer premi del 2n aniversari del blog "Punts de llibre i puntes al coixí" ha estat la Rosa de "Marcapáginas de Rosa y Toni"

Felicitats Rosa! Te'l portaré en mà que no passi com l'últim sobre!

i  la guanyadora del segon premi del 2n aniversari del blog "Punts de llibre i puntes al coixí"ha estat la Paula.

Felicitats Paula. Como puedes ver este calendario vuelve a su tierra de orígen, también me dan ganas de llevártelo en mano. Otra vez será. A ti te llegará por correo

I moltíssimes gràcies a totes les persones que heu participat .

ptnts

Marta Pessarrodona

"ALL SHALL BE WELL..."
JULIANA DE NORWICH, Book of revelations, XIII, 1373
Des del portal de casa,
encara puc veure
com enfila el carrer el pare.
A dins, una mare, abans,
molt abans de ser una malalta.
Al plat, per exemple, un bacallà
amb carxofes, ou dur i panses:
podria ser un divendres de Pasqua.
Tot d'una, sona un esbart de gosses:
el metall al pedrís, de l'home
en deixar la llet per a la casa.
En les imatges, tot encara és possible,
i en l'olor i fins i tot
en un invisible tacte.
Miro el llibre obert
i vull creure més que mai
en l'anacoreta de l'Edat Mitjana:
"Tot anirà bé, tota mena de cosa
anirà bé."
Com fer-se pas, però,
entre tants records,
tanta presència absent,
tanta, tan quotidiana recança? 

L'amor a Barcelona,1998

Ha guanyat el 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'Òmnium.

Atenció amb Periscopi!

M'encanten aquestes picades d'ullet.

I una altra vegada m'ha passat, ordenant els repes me'n he adonat que Periscopi ha tret dues versions de "Les nostres riqueses" de Kaouther Adimi.

L’estiu del 2017 un estudiant rep l’encàrrec de buidar una petita llibreria d’Alger que s’ha de convertir en una botiga de bunyols. Es tracta de la casa de lletres que Edmond Charlot va obrir l’any 1936 amb una idea revolucionària: instaurar un espai cultural i literari en un país convuls i conformista. La presència d’un inquietant guardià de la llibreria destorbarà la tasca del jove i li farà descobrir el poder de la literatura com a generador de memòria col·lectiva. 

Kaouther Adimi barreja passat i present, realitat i ficció, per explicar-nos la història de la llibreria i editorial que va esdevenir punt de trobada d’autors com Saint-Exupéry i André Gide, i que va desafiar la censura publicant el primer text d’Albert Camus. Amb sensibilitat i destresa l’autora guia el lector pels carrers d’una ciutat on un home somiava reunir totes les veus del Mediterrani.(web de l'editorial)

Tinc moltes ganes de llegir-lo.

Fixeu-vos ara en els punts

Són fantàstics!

No és un puzle. És una foto que està partida.

Ens situa ràpidament en el possible escenari del llibre: un carrer d'una medina per exemple, cap als anys 30 del segle passat per exemple. I en primer pla dues dones encara joves d'aparença europea. Són una metàfora de la trama de la novel.la?

A mi m'intriga la mirada que es creuen...es coneixen de fa molt? estan contentes o enfadades? cansades? què fan aquí? han de solucionar quelcom juntes? feia molt que no es veien perquè s'havien enfadat i ara han quedat per fer les paus?

Un fet és evident, aquests punts de llibre han assolit el seu objectiu. No només tenen estil i són impecables estèticament també desvetllen  preguntes i ànsies de saber més del que ens mostren.

Ekaré

Ediciones Ekaré és una editorial veneçolana amb seu a Barcelona.

Ediciones Ekaré es una editorial que publica libros para niños y jóvenes. La palabra ekaré fue tomada de la lengua de la etnia Pemón que habita en el sureste de Venezuela. Significa narración nueva o verdadera y, en un contexto más amplio, simplemente historia o cuento.
Ediciones Ekaré se creó en 1978 y su objetivo principal, hacer libros de calidad, está relacionado directamente con la experiencia en bibliotecas públicas y escolares del Banco del Libro, una institución venezolana conocida internacionalmente por su labor de promoción de la lectura.
Hoy en día nuestros libros llegan a muchos países, pero la intención inicial sigue siendo la misma: ofrecer a niños y jóvenes libros significativos de nuestra cultura y de diversas partes del mundo.(web de l'editorial)

El seu catàleg és extens, l'any passat va complir 40 anys. El més remarcable de les seves edicions són la qualitat i l'estimació per la feina ben feta  que traspuen. Una línea editorial coherent i alhora agosarada.
No deu ser fàcil mantenir el llistó tan alt i més tenint en compte les vicissituds polítiques que s'han viscut en els darrers anys. 

 Sin abandonar la vocación latinoamericana y las raíces venezolanas, la editorial ha ido cambiando debido a su propio recorrido. Por motivos políticos y logísticos, parte de la actividad central en Caracas, ha tenido que mudarse a Barcelona. Somos una editorial latinoamericana que, como Nani, trajimos en nuestras maletas un catálogo que reflejaba nuestra cultura de origen, un catálogo que sigue vivo y creciendo y que continúa empeñado en la transmisión cultural de nuestra y de todas las culturas particulares. Con el tiempo hemos ido incorporando autores y asimilando rasgos culturales del entorno. Somos una editorial barcelonesa, una editorial española, somos una editorial de inmigrantes y seguimos siendo una editorial caraqueña, venezolana, latinoamericana. (del seu blog)

Encara que tard, vull felicitar Ediciones Ekaré pels seus 40 anys i desitjar-los molts més.

Necessitem l'aliment de les seves obres. 

Fa cinc anys van editar un recopilatori de 35 punts de llibre (coincidint amb el 35è aniversari). N'hi ha un per any. Us en mostro cinc, m'ha costat molt triar-los, tots són macos:

Puzle Santos Ochoa