Caixafòrum Barcelona

Pels pèls vaig pillar els duos de Velázquez, ja no fan l'exposició però encara venen els punts de llibre i les postals:

Aquest també estava a la taula de Velázquez, és un detall de Bodegón con cardo, francolín, uvas y lirio de  Felipe Ramírez, 1628. Está en el Museo del Prado

 Molt encertat el tall perquè a mí el pollastre  mort em sobra.

També hi havia aquest en honor de Frank Lloyd Wright.

Curiositats

Dues traduccions :

Una mida inusitada:

Més Mnac

Jan Van Beers

La dona de les xanques, 1878

Pescadora, 1878

Amèrica Sánchez, Retrats Romànics

Bermejo

Pietat Desplà 1490. Oli sobre taula Una commoguda Mare de Déu sosté als seus genolls el cos inert i deformat de Crist. Sant Jerònim i Lluís Desplà, el comitent de l’obra, els flanquegen agenollats: a l’esquerra, el Pare de l’Església llegeix la Vulgata amb l’ajuda d’unes ulleres mentre que un lleó, el seu atribut iconogràfic, reposa mansament als seus peus; a la dreta, l’ardiaca barcelonès contempla la Pietat amb actitud concentrada i respectuosa, vestit amb l’hàbit hivernal de canonge. L’escena transcorre enmig d’un paisatge ideal i simbòlic on, gràcies a una supèrbia aplicació de l’oli, podem apreciar una infinitat de petits detalls, com les plantes i els insectes del primer terme, però també un dilatat horitzó en què destaquen espectaculars fenòmens meteorològics i una acurada vista de Jerusalem. 

Barcelona, Catedral de Barcelona.
Aquest és el text de la cartel.la que acompanya la Pietat Desplà al Mnac.
Bartolomé Bermejo és un pintor misteriós, sembla ser que la seva presumpta condició de jueu convers i el seu caràcter arrauxat i lliure no van ajudar-lo gaire. Aquesta Pietat és la darrera obra que se li coneix. 
Gran part dels seus llenços, pintats a l'oli, i no al tremp d'ou com era característic a l'època, estan disseminats pel món. Tres museus: el Prado, la National Gallery de Londres i el Mnac han unit esforços per poder presentar aquesta exposició.
No cal dir que val moooooolt la pena.

Berenice Abbott

Berenice Abbott. Retratos de la modernidad
Pionera, moderna, audaz. Exposición en Barcelona. Sala Fundación MAPFRE Casa Garriga Nogués

Vanguardista y audaz, la fotógrafa norteamericana Berenice Abbott actuó de puente entre los círculos culturales de París y de Nueva York en los años 1920 y 1930. Sus retratos de artistas e intelectuales parisinos y su visión de las transformaciones de la ciudad de Nueva York constituyen un excepcional retrato de la modernidad del siglo XX.
La exposición ha sido producida por Fundación MAPFRE y comisariada por Estrella de Diego, catedrática de Arte Contemporáneo de la Universidad Complutense de Madrid y miembro de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Para su realización hemos contado con fondos procedentes de algunas de las más importantes colecciones estadounidenses: The New York Public Library, The George Eastman Museum (Rochester, Nueva York), The Howard Greenberg Gallery (Nueva York), The International Center of Photography(Nueva York), the MIT Museum (Cambridge, Massachusetts) y The Museum of the City of New York.(web de la fundació)
«La fotografía no te enseña cómo expresar tus emociones. Te enseña cómo mirar”

Encara no he anat a veure l'exposició, sé que m'agradarà molt. Nomès saber que és seguidora d'Eugène Atget (i es nota molt en el seu estil),per mi ja és una carta de presentació fantàstica doncs és un dels fotògrafs que més m'ha fascinat.

Hi ha punt i postal, per tant: duo.

 

8 de març

Segur que hi ha molts més cartells interessants aquests dies.

El mes interessant però és que la lluita feminista s'estengui al llarg de tot l'any. N'hi ha que portem tota una vida i és important que siguem més i més, si no lluitem pels nostres drets ningú ho pot fer per nosaltres amb el mateix convenciment.

Hi ha una proposta concreta que crec que està a l'abast de tothom i és tracta d'enviar un formulari de queixa a l'administració de justícia aqui, que també es pot fer online aqui. El següent pas és

enviar-ne un correu a info@vagafeminista.cat amb còpia de la teva reclamació per tenir constància, no és obligatori però sempre és interessant per poder saber el seguiment.

Jo m'he afegit amb un gest personal que té relació amb el cartell precedent. Ja us vaig dir fa poc que sóc una col.leccionista sectària, doncs he esborrat de la meva col.lecció de punts tots aquells que tenen a veure amb l'enaltiment del fatal "amor romàntic". Aviat desapareixeran també dels meus repes, si és que encara en tinc algun, i aniran a la bassa. Dieu-me radical, m'he quedat molt a gust.

I a Girona més:

“La brutalitat del món rural és força semblant a tot arreu, la violència contra les dones, també. Escriure, aquí, és enderrocar les lleis del silenci que les amaga.” Ho escriu Najat El Hachmi al postfaci del tercer volum de contes de Víctor Català, que acaba de sortir. Ho direm ben alt en públic el 8 de març: Caterina Albert no es va cansar de narrar què vivien les dones i què podien viure si elles volien. Després de la concentració feminista convocada a Girona, convidem les dones (i els homes) a reunir-se al voltant de la literatura com a instrument de denúncia. Catorze de nosaltres llegiran fragments de vides en femení narrades per "la" Víctor.