Penso que tots i totes sabem què es conmemora aquesta data. Si algú no ho sap i és treballador o treballadora assalariat ja es pot anar posant les piles.
No tinc gaires punts referits a aquest dia, n'hi ha un però que li tinc una estima especial
Els punts de llibre de sindicats, per norma, no són bonics. Suposo que el fons guanya sempre a la forma i com el seu objectiu no és el de ser un objecte estètic si no comunicar un missatge concret de la manera més directa possible, doncs els dissenyadors de punts de llibre sindicals no s'estan per òrgues.
Hi ha excepcions, però, i per a mí aquest punt n'és una. A més sempre que el veig em recorda la Carola.
No parlaré avui, 1r de maig, de la lluita continuada durant anys i anys per multitud de persones. Parlaré d'una lluitadora en concret.
La Carola Ribaudí Martí, va néixer a Igualada en plena guerra l'any 1937 i va morir massa aviat l'any 2004, com molts dels companys i companyes que ens estimem, en un malhaurat accident de cotxe.
Vaig tenir l'honor de treballar amb ella a l'escola Font dels Eucaliptus de Torre Baró (Barcelona).
Era una mestra increïble, vaig aprendre moooooolt d'ella i el dia que vam començar un curs éssent les dues tutores de dos sisès d'EGB, el primer que em va dir va ser que estava molt contenta de treballar amb mi perquè estava segura de que ella aprendria molt de mi! Em vaig quedar a bocabadada.
No us explicaré al detall aquell curs, necessitaria deu entrades, però us puc assegurar que cada dia era una aventura.
 |
| La Carola és qui està a la dreta de la fotografia |
La Carola va ser una dona lluitadora en tots el àmbits: familiar, polític, docent, sindical, social. No era una lluitadora teòrica. Era conseqüent i obstinada fins al final.
Sí que us explicaré una anècdota que vaig sentir explicar-li un parell de vegades i llavors entendreu perquè la recordo quan miro aquest punt.
La clau està en el clavell.
Una vegada, la Carola i altres companys i companyes del PSUC tornaven d'un llarg viatge a Lisboa. Havien anat a un dels primers aniversaris de la revolució dels clavells.
 |
| Sota la pancarta, amb faldilla |
Va ser un cap de setmana i van passar més temps amb els diferents trens que no pas a la capital de Portugal (havien de fer canvi de tren a Madrid...).En el viatge de tornada, no se sap perquè, un dels passatgers es va entestar en baixar del tren en marxa, en aquella època les portes s'obrien manualment, els altres passatgers ho van impedir i amb aquest enrenou de perill, de porta oberta, de crits, de corredisses, de lluita (al senyor en qüestió el van reduïr perquè si no s'hi hagués llençat).
Abans de l'incident la Carola duia encara un clavell vermell a la mà, després només li quedava una tija. Amb els nervis se l'havia menjat sense ni adonar-se. Afirmava que els clavells, la seva flor preferida, a més de ser macos, revolucionaris i fer bona olor, eren comestibles. Per això quan veig un clavell vermell, me'n recordo de la Carola Ribaudí.
Si Carola hubiese leído esta entrada estaría encantada de haber transmitido tanto cariño y admiración. Por lo que comentas era otra "Animosa", imprescindibles siempre.
ResponEliminaUn abrazo.