Però trobo a faltar les llibreries de vell. Aquelles llibreries amb una atmosfera especial, olor a paper vell, de vegades humit, les cobertes mig desfetes, els fulls esgrogueits. Llocs on sempre semblava que deixaves el temps real a la porta i entraves en un lloc atemporal. Germanetes pobres de la llibreria de "Harry Potter", de "La Historia Interminable", de la biblioteca de la "Sombra del Viento"...
Van desaparéixer les casetes de darrera la Universitat i moltes de les que hi havia a Ciutat Vella i a l'esquerra de l'Eixample.
Encara ens queden els encants de Sant Antoni i els de Glòries.
I alguna llibreria de vell. Fa un mes, més o menys, vaig entrar a una d'elles a comprar dues postals antigues del port de Barcelona. Vaig preguntar si tenien punts de llibre sense gaire fe i sí. Quedaven alguns en una caixa, que per sort va trobar el llibreter després de remenar una mica a la rerabotiga.
No hi havia gaires, peròhi vaig trobar tres perles. (Bé, per a mi són tres perles)
L'últim és del desaparegut Museu Textil, que tenia la seu al carrer Montcada. Avui en dia integrat al DUHB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada