Pebre Negre

Dissabte,10 de juny de 2017, la llibreria Pebre Negre ha fet tres anys. Per molts anys!!!

Aquesta llibreria m'agrada molt, és una llibreria amb criteri, bon gust, dinàmica, acollidora, gran per ser de barri, petita comparada amb  franquícies i llibreries del centre de la ciutat.

Està en un barri, el Clot. No és qualsevol barri. 

El Clot és un dels antiquíssims assentaments del plà de Barcelona. Situat entre els camins d'Horta, Montcada, Ribes. Amb estació de tren. Amb un passat pagés,menestral, obrer, llibertari, indústrial... 

De fet està situat en el camí que tradicionalment ha dut cap al nord, cap a Girona i França. Són múltiples els testimonis que encara avui en dia donen fe d'aquesta situació. També per les seves terres passava el Rec o Sèquia Comtal que duia aigües de Montcada cap a la ciutat de Barcelona.

La llibreria està ubicada al carrer del Clot en una casa antiga. 

Molt a prop de la Farinera del Clot (molí indústrial de farina), testimoni d'un passat industrial que va surgir a tot el territori de Sant Martí de Provençals gràcies a l'assortiment d'aigua del Rec i a la seva situació estràtègica, i del mercat municipal centenari (1889,Pere Falqués i Urpí)

Doncs aquest matí he pogut gaudir d'un petit passeig per la zona.

 He accedit pel carrer Rogent. Una temperatura d'estiu amb una generosa ombra convidaven al passeig, al vermutillo i a badar una mica que és un esport molt sà.

He continuat pel carrer de la Sèquia un cop creuada la Meridiana i he arribat al carrer del Clot i al Mercat.

 

Recordo que de petita, amb la meva àvia anavem a comprar al Clot els cistells de la compra, roba de la llar, estris de cuina... per a ella el referent comercial tradicional més proper que tenia.(Les coses més importants les anava a comprar a Barcelona!, feia més de 70 anys ,que els municipis del pla havien estat annexionats però per a la gent gran, Barcelona encara era Ciutat Vella i una mica l'Eixample) De fet els meus besavis quan van venir a instal.lar-se a  Barcelona l'any 1918, van viure al barri del Clot i la meva besàvia hi tenia una parada de tomàquets fora del mercat. La iaia quan havia d'indicar a algú on vivia sempre deia "vosté sap on és el Clot? doncs una mica més amunt en el camí d'Horta (vivíem al passeig Maragall), abans d'arribar a la plaça Maragall."

I també he gaudit de la companyia d'un trio d'emprenedors que han estat voltats d'amics, coneguts, compradors i alguna col.leccionista de punts. Amb l'ajuda d'un vermut amb gel, coca de pebre i unes mandonguilles de carn, fetes segons una recepta d'un llibre de salamandra i un interessant joc de pistes, hem passat una bona estona.

  

Com veieu la llibreria té un pati al darrere i un espai pluridisciplinar on fan tallers, xerrades, presentacions...

De tornada mirada de gairell a la Pastisseria "La Palma", establiment quasi centenari i referent de moltes generacions de clotencs.

Aprofiteu, la zona encara no s'ha gentrificat. Em faria molta pena veure l'aparador de Pebre Negre ple de dracs de Gaudí, obridors d'ampolla Sagrada Família, no us dic el què amb la forma de la Torre Agbar, guies turistíques (Barcelona en dotze hores) en japonès i urdú i un expedidor de begudes fresquetes.