Dijous 15 de juny, és la festa de Corpus.
No sóc creient, però la nostra cultura popular té un pòsit religiós innegable i l'ou com balla i moltes de les"criatures" que donen color i alegria a les festes majors en són exemple.
I segur que la religió en el seu moment va fer ús de tradicions, costums i rituals anteriors adaptant-los per poder-los hi donar carta de naturalesa ja que era inutil prohibir-los.
El dia del corpus trobem, catifes de flors, pocessons... i a Barcelona des del segle XV l'ou com balla. Abans aquest dijous era festiu. Recordeu la cançó de la Trinca "Tres jueves hay en el el año que relusen más que el sol, jueves santo, corpus christi y el dia de la assensión". Ara no és festiu i per això la ballada de l'ou s'allarga fins el cap de setmana.
Antigament la processó era molt llarga i,diuen, que la gent per distreure'n l'espera feia ballar l'ou als brolladors.
La processó del video és la de la Beatificació de Sant Josep Oriol que va comptar amb els mateixos elements eclesiàstics i civils que la del Corpus.
A continuació us mostro una part d'una petita col.lecció de punts de la Catedral de Barcelona. LLoc on, sembla ser, que va començar aquesta tradició fa més de cinc-cents anys.
Aquests tres són del Claustre, una imatge de l'ou com balla, les famoses tretze oques i el pessebre que exposen per Nadal. El número 13 representa l'edat de Sta Eulàlia, copatrona de Barcelona, quan va patir el martiri, però també hi havia oques sagrades al Capitoli romà i el Claustre de la Catedral està molt a prop del temple romà de Barcelona.
La nau central i el corus.
El famós Crist de Lepant i la Cripta de Santa Eulàlia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada