Trobava que les imatges no tenien una "personalitat" definida, els reconeixia pel tamany: alguns una mica més curtets i mes amples que d'altres pero les imatges podien ser de qualsevol editorial.
Darrerament, però, sembla que hi ha un canvi. espero que es mantingui.
Els dos últims punts que han arribat a les meves mans sí que m'han agradat:
El de l'ocellet, del llibre "La vieja tierra" de Dörte Hansen, el trobo preciós, si el veiés a la botiga d'un museu el compraria.
Aquest, a banda d'agradar-me, el trobo molt divertit, sobretot per la gradació del picant del revers.
A l'anvers de tots dos, la imatge és el més important. Fins i tot el segon en el qual també trobem lletres però són lletres "manuscrites" perfectament integrades en el conjunt.
A més, imatge no fotogràfica. La llàstima és que no sabem qui els ha ideat, dibuixat, pintat...Haurem de mirar-ho al llibre ja que no consta ni a la fitxa que la pròpia editoral té penjada a la seva web (El festín de la vida)
Opino lo mismo, con los últimos marcapáginas de Maeva se han esmerado; sobre todo en el del pajarillo.
ResponEliminaUn abrazo.