Corazón Partío

Hi ha dos temes que em tenen el corasón partido (forma coloquial del dialecte que parlem en aquesta província).
Tema 1
El nostre, mai prou estimat, marit de Letizia, la Carcomida.

No m'amagaré, de sempre m'he sentit repúblicana i  cap llei, cap constitució ni cap rei podran extirpar-me un sentiment.
M'intento explicar. Hom pot acatar, acceptar de bon grat o per co...ns qualsevol dels elements abans citats i conviure amb això més o menys be, com jo havia fet fins ara. Pensava, per poder viure amb aquesta contradicció, que entre tots pagàvem un cost de quelcom que en realitat no necessitàvem, com aquell que té un florero que no li agrada amagat en un racó. 
El que passa es que els sentiments propis es revolten i demanen sortida quan el florero es permet el luxe de despreciar, deshonorar i menysprear, te'n adones que hi és i es torna molest. 
Si aquest florero no fa res perquè jo me l' estimi, amb l' esforç que m' ha costat acceptar-lo , el mes natural del món es que el meu sentiment esdevingui de ràbia i només pensi a desfer me d' ell. No el necessito, no m'identifico, no em representa, no m' agrada. Només és una despesa innecesaria. Per què no  trencar- lo o llençar-lo a les escombreries?

Sóc i seré republicana a Catalunya, a Espanya i a Turcanya i m'agrada escollir els meus floreros.

Tema 2

I la vaga del 8 de març d'enguany.

No cal donar explicacions pel 8 de març. Fa segles que ens hem d'explicar i demanar perdó per ser dones. Això s'ha d'acabar. Orgull de dona.Qui vulgui més arguments que cliqui aquí i aquí. A escalfar motors!