Avui (dissabte 9 de febrer), havia pensat anar a veure algun acte de Santa Eulàlia però no m'he vist amb forces d'arribar-m'hi i he canviat per una activitat més tranquil.la. Per fi he anat a la Casa dels Entremesos.
He triat bé. A part de la visita que he fet a la planta baixa, he aconseguit uns punts de llibre molt interessants:
Aquest representa la Carassa. Les carasses antigament eren caps de moro amb barbes llargues i pèl natural. Estaven instal.lats sota els orgues barrocs d'algunes esglèsies i per Nadal llançaven caramels a la quitxalla.
Aquests són de compra. M'han dit el nom del senyor que els pinta però se m'ha oblidat i sóc incapaç de desxifrar la signatura. Tornaré i ho preguntaré, no patiu.
En Jaume, l'Elisenda, en Mustafà i la Violant si no m'enganya la memòria. N'hi ha molts models
En tornar cap a casa m'he aturat a descansar. Sort que hi ha bancs pel carrer perquè avui he hagut de fer tres parades. Alguna, però, val la pena:
L'esglèsia de Sant Pere i la fantàstica font modernista dissenyada per Pere Falquès el 1883. Va substituir una antiga font de pedra construïda el 1826, quan es va fer arribar a Barcelona l’aigua procedent de Montcada.
Si algú vol conèixer més a fons la història de la casa dels Entremesos i el perquè d'aquest nom que cliqui aquí. Només dir-vos que el Consell de la Ciutat (Ajuntament) la va instituir, l'any 1439, per fer-se càrrec de la conservació i manteniment de les figures i dels balls.
Hola Roser, com et trobes, espero que millor que el Xofff, només dir-te que el punt que vas penjar dels Falcons de Barcelona l'editorial "El Cep i la Nansa és totalment vilanovina des de el seu naixement. Una excel·lent feina d'un vilanoví des de fa moltíssims anys i que anat in crescendo.
ResponEliminaJo tabé el vaig trobar entre els punts que tinc de Barcelona i hem va sorprendre. Pero es així, del Kiqu ja no sorprenc res. Tots els llibres reeditats de la història de Vila els va fer la seva editorial. I molts Vilanovins eren socis, d'aqui que tinguem un llegat historic avui molt important de la nostra vila i que no coneixien, llegat que també ha ajudat a entendre molt la nostra identitat. Per aixó, molts anys al Cep i la Nansa.
Joan Ramon.
I els punts de llibre del Cep i la Nansa són molt bonics
ResponEliminaJo no hi he anat mai! :)
ResponElimina