divendres, 10 d’abril de 2020

Divan Japonais




Última entrega de posant -hi ordre.
Avui és divendres sant, un dia molt estranyot.
Per una banda em recorda els divendres sants de quan era petita pel silenci absolut, la meva àvia, que no era creient, aquest dia no ens deixava cridar ni cantar ni posar la tele (ens havíem d'esperar a que nostro senyor ressuscités) i al carrer tampoc hi havia el sorollam dels cotxes al qual estàvem tan acostumades.
Ma mare tots els divendres sants del món mundial ha fet el potaje de cigrons amb bacallà a l'estil d'Almeria, la terra dels meus avis materns.
Enguany l'he fet jo, és el meu primer potaje de DS, en Lluís li portarà una ració.






5 comentaris:

  1. A mi tambe aquest silenci hem recorda quan ers petita que pel DIv Sant no podiem cridar ni cantar i gaire ni estar contents. A la tarda acostumàvem a anar al camp o al bosc i allà ens podiem esplaiar i ningu ens veia.
    Jo com cada Div Sant he fet bacallà a la catalana, amb panses i pinyons.

    ResponElimina
  2. A Vila, cigrons amb bacallà amb sobrasada a sobre i al for fins que aquesta es fon amb el seu color fen un suquet a la font, si afegeix pansas i pinyons ja passats per la paella.
    de primer, salut.
    Avui no hi ha foto encara..........

    ResponElimina
  3. Vinga més receptes amb bacallà. la Pepi m'ha explicat que aquesta mena de pilotilles de bacallà a la seva terra li diuen "pellas"

    ResponElimina
  4. Parece que el bacalao es el rey de la Semana Santa. Aquí el plato típico es la purrusalda, un guiso de bacalao, patatas y puerros.

    ResponElimina