Gaudí

Nova exposició al Mnac: Reconèixer Gaudí. Foc i cendres.

Està molt bé. Es parla de forma seriosa de la figura de l'arquitecte i se'l contextualitza com cal. 

Antoni Gaudí (1852-1926) és, sense cap mena de dubte, l’arquitecte català més popular i reconegut en l’àmbit internacional.

Podem replantejar-nos avui la imatge que tenim d’ell? La resposta la trobareu en aquesta exposició, que ens proposa una nova mirada sobre l’arquitecte, un exercici de desconstrucció del mite, de l’artista i de la seva obra, sovint reduïts i simplificats fins al punt de convertir-los en una marca.

I és que Antoni Gaudí és un personatge complex, que realitza la seva obra dins d’estratègies polítiques, ideològiques i estètiques ben concretes.

Gaudí no era un místic absent del món

Vint anys després de la celebració de l’Any Gaudí, el Museu Nacional presenta una exposició que s’allunya dels tòpics i recorre en la seva totalitat la trajectòria de l’arquitecte.

A través d’una museografia basada en la teatralitat i l’acumulació d’objectes, com si es tractés del taller de Gaudí, es presenten més de 650 elements —obres d’art, objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, documentació, plànols i fotografies— procedents d’un centenar de col·leccions nacionals i internacionals, inclosa la del Museu, que compta amb un important conjunt d’obres de l’arquitecte.

L’exposició, que es podrà veure al Musée d’Orsay de París del 14 de març al 17 de juliol de 2022, demostra que Antoni Gaudí no treballava aïllat del món i el situa en el context internacional de l’època amb obres de Geoffroy-Dechaume, Thomas Jeckyll, William Morris, Auguste Rodin i Eugène Viollet-le-Duc.(web del Museu)

La nit era excepcional. Molt clara

Estem tornant als bons costums, com per exemple la copeta de cava.

Hi havia molta gent i era difícil fer fotografies

En aquest espai hi havia el rebedor original de la casa Milà o Pedrera, són peces disperses que han anat a parar a diferents col.leccionistes i que han aconseguit tornar a muntar per a aquesta exposició.

Les dues obres que hi ha a continuació no són de Gaudí, són del mestre Jujol, hi vull fer esment expressament perquè quasi tothom coneix Jujol i a Gaudí també, pel famós trencadís, aquesta seria la part folklòrica, fàcil, turística i mercantilitzant dels dos artistes. El trencadís va ser una solució decorativa més de les moltes que van emprar i és amb aquesta idea de "marca" amb la qual vol trencar aquesta exposició.

Vista de lluny aquesta obra de gran format de Jujol sembla un Tàpies

aquest moble és hipermoderníssim i està molt lluny dels mobles de l'época, seria un precursor dels mobles per discos de l'època pop.

Si algú vol aprofundir en el contingut de l'exposició que cliqui aquí

L'únic punt de llibre que he trobat a la botiga m'ha decebut molt, moltíssim:

estava a la part d'infantil, és clar, no hi havia cap altre punt nou fet  expressament per a l'esdeveniment, sí que hi venien un de fusta magnètic d'una cadira, que tenen sempre.