La Pobla de Lillet

     La meva àvia paterna, Carme Traveria Saus, va néixer a la Pobla de Lillet el dia de Sant Jaume de 1906.

El seu pare treballava a la fàbrica de ciment Asland, la primera fàbrica de Ciment de Catalunya i Espanya. Hi treballava perquè malgrat ésser l'hereu, els pares el van desheretar ja que no s'hi va casar amb la pubilla que li tocava. 

Els meus rebesavis, que tenien un petit taller de teixit volien casar el seu hereu, Pere, amb la pubilla d'una família de teixidors que també tenien un taller, així el matrimoni resultant tindria dos tallers... però el meu besavi es va enamorar d'una pastoreta francesa de la regió de l'Ariège. Cal dir que això del taller textil era bastant nou, tradicionalment la família de la meva àvia es dedicava al pastoreig i als pastors de la zona, en aquella època, les fronteres no els deien res.

S'hi va casar, va fer de pagès i no se'n va sortir i va trobar feina a la fàbrica de ciment. Al 1918 la meva àvia, el seu germà Gil i els seus pares passen a França, a peu,  per la Vall de Núria per treballar a la verema i amb els dinerons guanyats emigrar a Barcelona, el meu besavi havia estat acomiadat de la fabrica, eren temps de vagues i locauts.

    Els records d'infància de la meva àvia estan gravats en la memòria de la meva germana i en la meva. Quan ja erem al llit a la nit, entrava a la nostra habitació, seia al peu d'un dels llits i ens explicava coses del seu poble, eren molt millor que els contes. La seva infància va ser tan curta que el poquet que la va gaudir ens l'explicava amb detall día rere día.

No us penseu que ens avorria, hi havia històries i anècdotes que li demanaven expressament perquè ens deixaven estupefactes quan comparaven la seva infantessa i la nostra. Ens explicava el fred que feia a la Pobla, que havien d'anar a l'escola amb un petit braser, que quan es glaçava el riu hi podien caminar per sobre, que al seu avi se li havien menjat dues ovelles els llops, que treballava a la fàbrica tèxtil amb 8 anys i que li havien de possar un calaix sota els peus perquè sino no arribava a passar el fil, que aprenia a fer punta al coixí, que als 12 anys va entrar de minyona en una carnisseria del carrer Aribau, que llogava novel.les  i les llegia d'amagat perquè els senyors la runaven, que hi havia un poble dins de França que es deia Llívia que ers de Catalunya, que no ens haviem de deixar dir xarnegues perquè els nostres pares eren del mateix país, xarnega era ella que la mare era francesa...I sempre acabava amb la mateixa recomanació: LLegiu, estudieu, vosaltres que podeu fer-ho, si jo hagués pogut estudiar...

    El meu fill petit, en Lluís va anar amb uns amics a una casa rural al Ripollès, des d'allà van fer excursions i visites culturals, em va portar un munt de punts de llibre, alguns d'ells ja us els vaig mostrar a principis d'estiu: