Terrassa era coneguda, a principis del segle XX, amb el sobrenom de «la ciutat del fum». Més de 200 xemeneies industrials tenyien cada dia el cel del municipi, deixant així constància de la gran activitat productiva que hi havia a l’interior de les fàbriques.
A la wiquipèdia trobo aquesta informació:
El que segueix és la llista de xemeneies de Terrassa incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. S'hi exposen les inscrites al Registre de Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) de caràcter arquitectònic, compreses dins el Pla especial de protecció del patrimoni de l'Ajuntament de Terrassa com a elements singulars. Són un testimoni vivent del passat industrial tèxtil de la ciutat i la major part es troben en desús.
Segons destaca el mateix Pla especial de protecció (PEP), «les xemeneies, independentment de l'atribució de valor arquitectònic, s'han recollit en aquest Catàleg i PEP pel seu context, per la imatge urbana que generen i pel seu valor testimonial d'una època industrial de Terrassa». Tal com s'especifica al volum III del PEP, pàg. 107, els elements protegits de les xemeneies són la base, el fust i el coronament, tant pel que fa a la forma com als materials. S'hi considera, finalment, que «les xemeneies en desús passen a formar part del mobiliari urbà com a fita visual i com a monument a un passat històric».
i segueix una llista de 24 xemeneies.
Una temàtica que sempre m'ha agradat. Això em va portar a editar una sèrie de xemeneies de Tomelloso, amb col·laboració de dos amics més també col·leccionistes.
ResponElimina