Sa Excremencia

-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos.
La teva dictadura, la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t´havia d'haver estovat la dura fosca dels pobles,
donat a tortura, penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.
Però l'has feta de tirà espanyol, sol i hivernat,
gargall de la ciència i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!
- Glòria del bunyol, ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

-Deberías haber tenido otro final;
Te merecías, hipócrita, un muro en
Otro agujero. Tu dictadura,
Tu puta vida de asesino,

¡Menudo incendio de sangre! Podrido verdugo,
Te tenía que haber apaleado la dura
Oscuridad de los pueblos, dado a tortura,
Colgado de un árbol al final de algún camino.

Rata de la peor delincuencia,
Te pegaba otra muerte con violencia,
El final de tantos desde aquel mes de julio.

Pero la has tenido de tirano español,
Solo e hibernado, gargajo de la ciencia
Y con tufo a sangre y mierda. ¡Su Excremencia!

Gloria de la chapuza,
Ha muerto el dictador más viejo de Europa.
¡Un abrazo, amor, y levantemos la copa!.

Fa un grapat d'anys vaig tenir una setmana de vacances en aquestes dates de novembre.

Dringar de copes i cava.

Alegria en molts rostres.

Joan Brossa li dedicava al tirà aquest poema.

Llàstima que encara queden molts descerebrats, escòria humana, que el recorden i el lloen.

Jo també l'he volgut recordar: Sa Excremència.

i avui mateix he trobat aquests punts de llibre que s'hi fan amb el tema:

Sí que van passar i encara ens volen trepitjar. Espero que aquest cop no ho aconsegueixin.