dissabte, 10 de novembre de 2018

Raquel Díaz Reguera i Pebre Negre




Com ja us vaig anunciar, divendres 9 a les 17.30, a la Pebre Negre, la Raquel Díaz Reguera ens va embruixar-fascinar-embadalir- encantar amb el relat dels seus procesos creatius.
És molt difícil resumir el que ens va estar explicant durant setenta minuts. Les seves paraules sorgeixen de l'experiència i de la vida, de l'observació dels infants, de sentir-se mare, filla, neta... en fi de sentir-se dona.





Va ser un acte íntim, no vam arribar a vint persones. La Raquel va arribar acompanyada pel Jose de l'editorial Thule que estava entusiasmat amb el balanç de la setmana, amb el fòrum que es desenvolupava al Pati Llimona dedicat a la relació entre l'àlbum il.lustrat i l'educació (més de vuitanta persones per una activitat de pagament i de dos jornades, està molt bé) i les notícies positives que li arribaven d'altres seus que s'estrenaven enguany (Sevilla, València, Madrid,Saragossa i un grapat més). L'any passat van ser onze les editorials independents que s'hi van implicar, enguany han passat a vint-i-dos. Molt bé!
No és casual que acompanyés la Raquel, va ser el seu primer editor. Suposo que això, com el primer petó, fa petjada.

Però quan va prendre la paraula la Raquel vam quedar com penjats, se'ns va aturar el temps. Ens va explicar els seu horror en començar Belles Arts a Sevilla, com va haver de marxar a Madrid tot cercant un espai i un aire on poder estendre les seves ales i volar (fixeu-vos en els ocellets dels seus dibuixos, no estan per fer bonic), la seva experiència professional com a cantant i lletrista i el seu retorn en ser mare al propi refugi matern.





També com l'experiència de la maternitat i el seu paper de  mare, filla i neta l'han portat a centrar alguns dels seus àlbums en segons quins temes: la falsa igualtat de gènere, l'autoestima, el dret a la diferència, l'assetjament, els estereotips.












Encara viu amb sorpresa l'èxit de la seva obra Jo vaig amb mi. Aquest àlbum porta ja tretze edicions i es continua demanant. La sorpresa, però, és doble perquè pensat inicialment per a un públic més infantil on hi ha més demanda és a les llibreries feministes, casals de dones... de tot el país.



Per molts anys Raquel i Thule. Ens veiem l'any vinent a Àlbum.


4 comentaris:

  1. ¡Me encantan sus ilustraciones! La conocí a través de Lucía, por la ilustración que hizo para la Feria de Sevilla del año 2016; una preciosidad envuelta en ternura.

    Abrazos.

    ResponElimina
  2. Precisamente estuvimos hablando del cartel, en ningún sitio pone su nombre. Parece mentira a esta alturas y que aún existan estos despistes que demuestran una gran falta de respeto por el trabajo de los artistas.

    ResponElimina
  3. Hola Roser, quina llàstima em sap greu però al final no vaig poder anar. Veig que va ser molt interessant..
    salutacions
    Maite

    ResponElimina
  4. Sort del teu resum. Em sap greu ara no haver-hi anat...

    a veure si coincidim en algun club de lectura de còmic :)

    ResponElimina