Itinerari pel barri veí

Advertència: és una entrada llarga, si només vols veure punts de llibre ves-hi al final.

Com ja sabeu, visc al barri de la Sagrera. Un barri que m'ha costat anys d'acceptació.

Molt a prop tinc les obres de la futura estació de l'AVE, je je, des del 2009!

Hi ha un pont, el pont blanc per a mi, el pont de Bac de Roda, el pont de Calatrava, que és un mirador privilegiat per poder veure les obres en directe. Generacions de iaios jubilats s'hi han deixat hores en aquest pont:

A l'altre costat del pont encara podem veure les restes de la Torre del Fang:

En aquesta edificació medieval del segle XV, hi va viure un temps Dolça de Provença i hi ha una llegenda molt curiosa del lloc i la comtessa:

Durant les llargues absències del marit, Dolça es refugiava a la finca de Sant Martí, on retrobava la vida galant de la seva estimada Provença. Segons una antiga llegenda, la preferència de la comtessa per la casa de camp va fer sospitar el comte, que manà vigilar-la. Els espies van informar Ramon Berenguer que un trobador, jove i afectuós, sovint s’estava al peu de la finestra de Dolça i li dedicava cançons d’amor al so de la seva lira. El comte, enfurismat per la infidelitat, decidí venjar-se’n de la manera més cruel. Ordenà la detenció del jovencell, sense fer soroll ni aixecar sospites. 

Després manà que el matessin i li arrenquessin el cor, que fou guisat pel seu cuiner. A l’hora de l’àpat, el feu servir a l’esposa que, sense saber què era, se’l va menjar. Encara assaboria l’últim mos, quan el comte li preguntà si li havia agradat aquell nou plat. Ella respongué que l‘havia trobat deliciós i aleshores Ramon Berenguer li desvetllà el secret. Dolça, esgarrifada, jurà que mai més menjaria capa altra cosa, per tal de no profanar la boca per on havia passat el cor de l’estimat trobador. D’acord amb aquesta història Dolça, comtessa de Barcelona i Provença, hauria mort d’inanició. Sigui com sigui, traspassà el 1127, a l’edat de 32 anys.”(Elisenda Alberti) 

És normal que una dona arribada de Provença preferís viure a la torre del Fang ben acompanyada que a la Cort de Barcelona, aquestes vistes que ara veieu a les fotos heu d'esborrar-les i imaginar-vos uns camps amables i bucòlics. Ah! estem al districte i al barri veí, hem passat de Sant Andreu del Palomar a Sant Martí de Provençals, de la Sagrera a la Verneda. El sanguinari i recargolat marit maltractador de comtesses i assassí de trovadors té una estàtua equestre a la Via Laietana, a la plaça que porta el seu nom:

M'encamino cap al carrer Treball pel carrer Huelva i arribo al Parc de Sant Martí, al rovell de l'ou del barri, qui no sap que entre els penosos blocs de pisos porciolistes hi ha un conjunt medieval no hi arriba perque queden molt amagats, no estan al pas i molta gent no ho coneix:

I giro pel carrer del Treball per creuar la Rambla Guipúscoa i arribar a la nova Biblioteca Gabriel García Márquez:

No tinc paraules per expressar el que m'ha semblat. És perfecta!

Llàstima que només tenien un model de punt de llibre. 

Una de les bibliotecàries m'ha dit que arriben a tenir mil tres-cents usuaris al dia i els hi volen.

He agafat el metro i he anat a buscar-ne a alguna llibreria: