Passeig Colom

Les imatges dels punts de llibre i de les portades d'aquests dos llibres corresponen al passeig de Colom en dos temps diferents.

A Senyoria, el lloc s'anomena encara passeig de la Muralla.

Entre 1427 i 1475 Barcelona va aixecar la seva fortificació marítima per protegir-se de l'arribada de pirates a la ciutat. Era la coneguda muralla del mar, una barrera de pedres que arribava des de l'actual plaça d'Antonio López fins a les Drassanes i el Baluard del Rei, tot connectant amb els altres trams de muralla terrestre fins encerclar la ciutat.

L'any 1834 el capità general Ramon de Meer y Kindelán la va fer eixamplar i ampliar després de l'enderroc del convent gòtic de Sant Francesc, que havia estat propietat del duc de Medinaceli, al qual es va dedicar una plaça en aquell indret. Al mateix temps, l'espai obert contigu a la muralla va ser empedrat i il·luminat fins esdevenir un autèntic passeig.

La barrera de pedres que componia la muralla va ser eliminada entre els anys 1873 i 1881 per donar pas uns anys després al passeig de Colom. El servei de defensa que feia aquella vella muralla havia quedat obsolet amb els moderns procediments d’estratègia militar. La desaparició de la muralla del mar va permetre també la connexió de la ciutat amb el barri pescador de la Barceloneta que fins aleshores era territori aillat fora dels murs que protegien la ciutat.

1839.- Daguerreotip realizat per Ramón Alabern, en el que pot veure's al fons la rampa d'accés a la muralla del mar. Forma part d'una sèrie que tenen el mèrit de ser les primeres fotografies fetes a l'estat espanyol.

A Una Vida en Juego, ja ens trobem el passeig Colom del segle passat.

Després de l’enderrocament de la muralla de Mar entre el 1778 i 1881, l’antic passeig de muralla es va urbanitzar i el Passeig de Colom va ser inaugurat al 1888 amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona. A un extrem s’hi va alçar el Monument a Colom i a l’altre, el magnífic i efímer Hotel Internacional obra de Domènech i Montaner.

Tot el passeig estava enjardinat amb palmeres i envoltat d’una balustrada de pedra amb jardineres de foneria decorades amb dracs d’inspiració oriental, obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias.

El progressiu augment del trànsit va fer que als anys seixanta ja no en quedés res de la zona per vianants i el passeig era només una saturada via per el transit rodat. No es va recuperar com a passeig fins les obres olímpiques. web

Que amb el pas dels anys esdevindria això:

Aquesta fotografia és de l'any 61, encara no hi havia molt trànsit.

A l'actualitat és així: