dimarts, 19 de setembre del 2017

Cor Canta Sant Pau, Casa de Convalescència i escuts.

Divendres em vaig aixecar d'hora, molt d'hora per poder ser a un quart de vuit a casa ma mare i acompanyar-la a Sant Pau per fer-se una analítica.
Encabat, després d'esmorzar, hem enfilat el carrer de Sant Quintí avall per anar a l'escola de logopedes que ocupa un dels pavellons antics, amb entrada per S. Antoni Maria Claret. Allà dos cops per setmana, ma mare assaja amb el Cor Canta Sant Pau. Ja fa tres anys que participa en aquest projecte que ajuda als pacients afàsics a recuperar la parla.
Cinc o sis cops l'any fan algun bolo i actuen en esdeveniments lligats a l'Ictus i altres malalties neurològiques, al vestíbul del nou hospital, en congresos de professionals lligats al tema, a la Marató de TV3...

 Hem anat caminant i hem passat per dins de la Casa de Convalescència, avui seu de la Fundació de la Universitat Autònoma.








 Un detall que pot passar desapercebut: els escuts que coronen el mur que envolta la Casa de Convalescència, són diferents de la resta que podem trobar al llarg de tot el perímetre (l'equivalent a tres x tres mançanes de l'Eixample).
L'explicació la trobem en un "homenatge" que es va voler fer a les principals famílies donants que havien fet possible la construcció de la primera Casa del carrer del Carme. Escuts d'armes de les famílies Gualba, Astor, Soler i Ferran.

Aprofitant l'avinantesa he comprat un punt de llibre molt maco:



Publicat per

4 comentaris:

  1. mondopunt19 de setembre del 2017, a les 8:29

    Quines marevelles teniu a Barcelona! i gràcies per mostrar-nos-les (no sé si s'escriu així).Mira que Girona és maca però jo no te la podría pas ensenyar tant bé com l'ensenyeu tu i l'Eli Ramirez.
    En algún lloc s'ha de reflectir que Barcelona és i va esser la capital de Catalunya i que té i va tenir molta classe. Enhorabona per poder gaudir d'aquestes marevelles.
    Montse

    ResponElimina
  2. roser19 de setembre del 2017, a les 14:04

    Jo l'hospital de Sant Pau me l'estimo d'una manera molt especial. Ja ho valg explicar en una altra entrada. Allà va morir mon pare quan jo era molt jove, però van ser tres anys entrant i sortint de la sala del Carme. Tinc molt gravat el record d'ell llegint el diari o una novel.la de pol.licies i lladres als bancs del jardí o a la sala rodona que era una meravella de preciosa. No he vist cap hospital que ofereixi aquesta calma. Mancaven altres conforts, però sentir les olors de les plantes i dels arbres, els ocellets...no té preu.

    ResponElimina
  3. irati19 de setembre del 2017, a les 19:45

    Molt maco i troquelat !!!
    Petons
    IRATI

    ResponElimina
  4. Mª Luisa20 de setembre del 2017, a les 17:41

    Puede haber otras cosas ahora, pero entiendo que esa calma es fundamental y en los grandes hospitales de ahora encuentras muchas cosas, pero calma...si para salir necesitas media hora...estando bien...Éste edificio es una maravilla.
    Gracias por mostrarlo y compartir cosas .
    Bcss
    Luisa

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)