dijous, 7 de setembre del 2017

Eixample Cerdà





Parlar de l'eixample de barcelona mereixeria cinc entrades com a mínim.
De sempre la figura d'Ildefons Cerdà m'ha fascinat. Un enginyer denostat a la seva època, poc comprés, desvirtuat. Però tot i així hi va dedicar la vida i el seu eixample va ser un model de ciutat molt avançat per a la seva època.

M'agradaria incidir en la idea que eixample no vol dir modernisme, coincideixen en el temps i per l'època que s'implementa el plà Cerdà, el modernisme és un dels moviments vigents i un dels que més ens criden l'atenció. Que aquest nostre modernisme s'inscriu en un moviment artístic d'abast mundial amb diferents noms però amb una filosofia comú: Art Nouveau,  Modern Style o Glasgow Style, Jugendstil, Sezession, Liberty...
A Barcelona coincideix la renovació artística amb la urbanística. 

El video que he penjat és molt llarg però és un dels més aclaridors de tot el que us he dit al principi, està presentat per a en Lluís Permanyer un dels màxims connaisseurs de la ciutat.



El punt de llibre és un fragment d' aquest plànol

Aquesta era la idea de Cerdà.
Aire i llum dins les cases. Zones verdes comunitàries.Les cuines, menjadors i lavabos donen als carrers que és per on circularan les mercaderies i els carros, els dormitoris a la part de dins on hi ha més tranquilitat.

Les cruïlles amb els famosos xamflans que permeten més visibilitat per a la circulació rodada.


Les mansanes que tenien previstos els serveis que una gran ciutat necessita: biblioteques, hospitals, mercats, escoles...

 L'orientació, només hi ha un xaflà que no rep llum natural directa.
La marinada circula lliurement pels carrers que van de mar a muntanya. Gràcies a això els estius són més suportables.
La Tramuntana no té entrada directa. Quan bufa a l'hivern no ens gela.
Les mides
Deu mançanes: un quilòmetre i cent-tretze metres.

El tall dels carrers. 
A l'època es preguntàven que perquè necessitaven els carrers tan amples,us imagineu el pla de Barcelona amb els carrers més estrets?

I malhauradament, l'especulació burgesa transforma la idea absolutament regeneradora de Cerdà en l'actual eixample.
en la següent imatge veiem aquesta evolució.






2 comentaris:

  1. muy bonito mps...aún recuerdo que en un examen de Hª del Arte una de las preguntas era hablar sobre el Ensanche de Barcelona....Obviamente entonces mis conocimientos estaban más frescos que hoy en día...
    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Fué un utópico incomprendido. Su plan del ensanche data de 1859, el primer automóvil aparece en 1886!

    ResponElimina