El abrigo de Jana

Divendres a la tarda vaig anar a la presentació d'un llibre, El abrigo de Jana, escrit per la Lola Ordóñez i il.lustrat per la Desiree Arancibia.
Quan vaig rebre l'avís de la llibreria Pebre Negre em vaig alegrar molt ja que fa uns vuit  mesos el projecte editorial de Play Attitude, al qual pertanyia la Desiree, deixava d'existir.
Quan vaig parlar amb ella, al mes de març, em va regalar un cartell que deia:

En cada crisis, como en cada primavera, pueden florecer nuevas ideas. 
Sólo es cuestión de querer verlas.

I guaita! ja tenim a la Desi una altra vegada fent allò que més li agrada i fent-ho molt bé, com sempre.
La vull felicitar des d'aquí,doblement, si us hi fixeu bé a les fotos sabreu perquè:

Ella és la que fa anar l'ocellet, la nena que fa d'abric és la seva filla i la que explica el conte és l' Eva Clemente una de les editores d' Emonautas.

Un detall curiós: a la mateixa hora, a Sevilla, estava fent la presentació del llibre l'escriptora.

Quan vaig sortir de la llibreria vaig anar a agafar el metro a Glòries enlloc del Clot.

La posta de sol a la plaça de les Glòries em fascina d'una manera especial i estic segura que l'hora violeta més maca és la de la tardor.

"A l´hora violeta, quan els ulls i l´esquena

s´aixequen de damunt la taula, quan l´artefacte humà

aguaita

com un taxi que bategant s´espera,

jo, Tirèsias, encar que sóc cec, bategant entre dues vides,

home vell amb rugoses mamelles de dona, puc veure,

a l´hora violeta..."

T.S.Eliot, The waste land (Trad, de Joan Ferraté)