Nollegiu

Ara no us ho creureu però us ho explicaré tal i com va passar.
Diumenge, 5 de novembre al matí no sabía si sortir o no. No acabava d'estar fina, ja se sap quan canvia el temps...Però cap a allà a les onze del matí em vaig dir a mi mateixa: qué carai! fa solet, el dinar ja està fet, es diumenge i no hi ha manifestacions... bé, hi havia cartellada però una ya no está para esos trotes! i vaig decidir sortir, agafar l'autobús V27 que va cap al mar i em deixa molt a prop d'una llibreria que no coneixia i que obre diumenges al matí, la Nollegiu. 
Quan vaig baixar de l'autobús i amb les indicacions del google-maps vaig arribar en un tres i no res.

I, oh sorpresa, estaven fent un recital poètic!

Al mig hi havia una taula, amb els amfitrions i els poetes i cadires pel públic que no es veuen.

Recitaven poemes Joan Margarit i Luis García Montero, van acabar el recital amb un original duo poètic bilingüe dedicat a la llibertat que ens va posar a tots la pell de gallina.

El local on fa quatre anys es van instal.lar era una botiga de roba molt preuada al barri. Està molt a prop del mercat.

Un cop acabada l'actuació, varem entrar a la llibreria, havent pres un vermutet d'aixeta boníssim amb patates, cornes i altres snaks. Val a dir que aquest acte es feia com a celebració del quart aniversari, esdeveniment que jo ignorava.

Hi té tres pisos, al segon encara es veuen el emprovadors, els miralls, les lleixes, de la boutique.

Pel què he vist al seu fb és un establiment molt actiu.

I em vaig endur dos regalets:

De tornada a l'autobús, una mica de turisme industrial:

Can Saladrigues, antiga fábrica del ram  del tèxtil, testimoni del Manchester català.

Avui Centre d'Imatgineria Festiva de Sant Martí i Biblioteca Pública Manel Arranz. Amb Manel Arranz vaig fer el meu primer itinerari històric al Poblenou, visitant fàbriques i altres equipaments que desapareixien per a edificar la Vila Olímpica, cap a l' any 85. Sempre recordaré aquella passejada.

Un matí completet.