Torre Llobeta

Des de petita la torre Llobeta ha format part dels meus trajectes. Es troba al carrer de Santa Fé, al davant té una plaça que la conecta al passeig Maragall.

Aquest passeig és un llarg camí que comunicava Sant Marti, concretament el Clot, Barcelona i el seu pla amb el poble d'Horta. Fins als 29 anys, jo vivia al passeig Maragall, abans de la plaça del mateix nom, al  número 99, cantonada amb Xiprer, darrera de  casa meva hi havia una mena de casa pairal, antiga masia, can Garcini. 

Vaig anar a escola a fer la primària i l'EGB a una escola de monges que es deia Divina Pastora (les monges tenien molt més de pastores que de divines), estaba al passeig Maragall just on arrenca el camí cap a Nou Barris, que en aquella època anomenàvem Verdun. A aquest tram de la via se'l anomenava "els quinze" perquè el tramvia que feia el trajecte fins a Horta valia fins a aquest punt aquest preu, si hi continuaves pujat havies de pagar 5 cèntims més.

Un pèl més amunt dels quinze està Torre Llobeta, a vegades hi anàvem a jugar a la placeta. Per suposat que l'antiga masia estava en un estat més ruinós però ràpidement es transformava en el palau on vivien els reis o el castell misteriós ple de fantasmes i altres criatures poc agraciades...

El BUP el vaig cursar a Horta, en una altra escola de monges però aquestes eren supermodernes comparades amb les pastoras. Per tornar a casa agafava l'autobus, el 19 o el 45, a la parada del passeig cantonada amb Peris de Mencheta. Al costat de la masia d'en Fargues. Des de la barana de pedra observava els jardins i l'edifici embadalida.

Em vaig passar setze anys de la meva vida anat passeig de Maragall amunt i avall i fins avui no he estat conscient de la companyia que m'han fet aquestes entranyables construccions.

Hi ha un llibre d'Angle Editorial que recull de forma força exhaustiva el patrimoni rural barceloní. Si voleu fer-li una ullada cliqueu aquí. Es comptabilitzen 106 masies.

I tot això que té a veure amb els punts de llibre?

Doncs és a Torre Llobeta on he anat a veure l'exposició de Mondopunts.

Avui celebraven Sant Ponç, patró de les herbes remeieres i en el moment de fer la foto sortia el primer grup d'escolars, els més matiners, contentíssims amb el seu test de sàlvia. 

Té un pati interior deliciós, sembla mentida però regna un silenci armoniós, tota la brama del carrer queda ben lluny.

 Com podeu veure no ens estem de res i aprofitem qualsevol ocasió per a adoctrinar com cal als pobres nens i nenes.

El meu primer carnet d'identitat el vaig fer en front mateix  d'aquest edifici, al carrer de Santa Fé. Hi havia una mena d'establiment que tant servia per fer una tramesa de correus com per fer el DNI. Sempre hi havia un gris a la porta. Quan jo tenia 14 anys i algun dia anava o venia caminant de l'escola d'Horta hi havia grisos a les portes de tots els bancs i caixes, feien una mica de bassarda, recordo que li donàvem la volta al "macuto" o traspassàvem a l'altra banda del carrer perquè no ens veièssin la senyera que ens haviem cosit. Sort que aquests temps estan molt lluny!

Des de l'any 1983 funciona com a centre cívic fruit d'una llarga reivindicació veïnal. 

Aquests són els quadres que més em van agradar:

La plaça que hi ha a tocar està molt més maca que quan jo era petita:

I ara un moment revival:

Hi ha un altre punt de llibre més bonic d'una exposició que Mondopunts van fer fa molt de temps, però no el trobo!

El tinc eh?