Meam, duos

El Meam és un museu molt curiós. Totes les obres exposades són contemporànies i figuratives. Hi predomina la pintura però també hi ha lloc per a l'escultura. 

Es troba ubicat, molt a prop del museu Picasso, al carrer Barra de ferro, l'inmoble, un palau també ple d'història, el Palau Gomis.

Picasso, duos

El Museu Picasso és el centre de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso. El geni del jove artista es revela a través de les 4.251 obres que componen la col·lecció permanent. El Museu Picasso, inaugurat el 1963, revela també el seu vincle amb Barcelona: un vincle estret i inseparable forjat en la seva adolescència i joventut, i que es va perllongar fins a la seva mort.

La col·lecció del museu és molt completa pel que fa al treball dels anys de formació en la vida de l'artista; és pràcticament exhaustiva fins a l'època blava. El museu alberga també una important representació d'obres de 1917, i la sèrie de Las Meninas (1957), així com una completa col·lecció de gravats.

Si voleu fer una visita virtual als quatre patis del Museu cliqueu aquí , si us ve de gust conèixer els llocs amb més vinculació a la vida barcelonina del pintor cliqueu aquí i per últim i per últim la cronologia vital i artística de Picasso a Barcelona aquí.

No cal que us digui com és d'interessant la visita a aquest museu, per la quantitat d'obres i el lloc on estan ubicades, cinc palaus del carrer de Montcada, plens d'història i pintura.

La senyora Canals, 1905

Faraó. Rei d'Egipte

Al Caixafòrum, del 8 de juny al 16 de setembre

Rere les imatges i els objectes de l'antic Egipte que han arribat fins als nostres dies s'amaga la realitat d'un imperi que ha fascinat l'home al llarg de la història. "Faraó. Rei d'Egipte" presenta aquests objectes per explicar la vida en aquells temps i presta una atenció especial a diferents aspectes del monarca egipci, com ara el caràcter diví dels faraons, la simbologia de les vestimentes i les joies, la religiositat, els rituals, l'organització administrativa del país, les guerres expansives i de protecció i, per descomptat, la vida de palau.

Més de cent cinquanta peces de la col·lecció del British Museum formen part d'aquesta exposició, entre les quals destaquen diferents treballs d'orfebreria, estàtues monumentals i preciosos relleus de temples que acosten el visitant a la vida reial i de poder de l'antic Egipte. (del web del Caixafòrum)

Duo Thule

No havia vist mai postals de l'editorial Thule fins ahir que vaig aconseguir-ne una. Ara tinc un nou duo:

i d'una il.lustradora que m'agrada molt, la Raquel Díaz Reguera.

Tintin i Casanovas

A diferents llibreries de Barcelona, es poden trobar aquests punts de llibre artesans fets amb la tècnica del collage. No hi ha altra manera de trobar punts  de Tintin. 

Estan signats per Casanova

No tots tenen vinyetes de Tintin

Aquí si hay playa, vaya, vaya

Ahir va quedar inaugurada la temporada de bany. 

A Blanes, l'aigua com sempre, fresca, neta, transparent.

Teràpia blava 

El dia va començar núbol

Pack bàsic, l'ombrel.la no surt a la foto, malgrat no faci molt sol sempre sóc a sota

A migdia el sol lluïa.  Benvingut solstici

Branca i flors

Fins fa poquet, a la llibreria Claret del  carrer Llíria es podien comprar aquests punts.

Malgrat tinguessin el mateix motiu no hi havia dos idèntics dons eren fets a mà.

A continuació altres fruits i floretes, el primer també és artesà, la resta impresos:

La Coca

Les coques de fruita, de pinyons, farcides amb crema, massapà, de llardons…, acompanyades d’un bon cava o de moscatell, són elements imprescindibles de la nit de Sant Joan. Cada any els forners i pastissers fan milers de coques, tot i que també hi ha qui s’estima més fer-se la a casa. I, com tota menja tradicional, té una història llarga i plena d’anècdotes i variacions que paga la pena de saber.
La coca de Sant Joan s’elabora amb massa de brioix, una base molt freqüent en pastisseria que també s’empra per fer més dolços, com ara el tortell de Reis.
Sembla que el nom deriva del verb llatí ‘cocere’, que vol dir ‘coure’.
Pot ser farcida de moltes coses dolces: les més comunes són la crema i el massapà, però també hi ha qui hi posa nata i productes més creatius.
Tradicionalment, és ornada amb fruita confitada i pinyons, tot i que també és molt popular la que porta llardons.
Entre la fruita confitada, les peces més habituals són les cireres, rodanxes de taronja i trossets fins de meló, que hi donen el toc de color característic.
L’any passat per Sant Joan, a Barcelona es van vendre més de 900.000 coques artesanes.
Alguns dels pastissers més atrevits de la ciutat proposen de farcir-les amb crema de formatge i maduixes i sobrassada. I fins i tot s’ha elaborat gelat de coca de Sant Joan.
Segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província, la varietat més venuda any rere any és la de brioix amb fruites i pinyons.
La tradició diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que no d’ample, i amb angles arrodonits.
Segons el cuiner Ignasi Doménech, la proporció entre l’amplada i la llargada de la coca és igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant Joan.
La coca de Sant Joan deriva del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol.
De primer, les coques que es consumien en aquesta diada eren pastades a casa i portades als forners perquè les coguessin.
Amb el naixement de les primeres pastisseries, al segle XIX, la recepta es va endolcir amb l’aportació de cireres i més fruites confitades.
La coca moderna es va incorporar a les revetlles l’any 1860 i cap a l’any 1900 ja n’era un element essencial.
A pagès, hi havia la creença que s’havia de consumir a l’exterior perquè menjar-se-la sota teulat portava desventura.
Abans era freqüent de menjar-se-la acompanyada de vi dolç o ranci, però avui aquestes begudes han anat deixant pas al cava.
Per aquestes dates, en molts altres indrets de la Mediterrània mengen dolços molt semblants a la coca de Sant Joan.
Sense anar més lluny: a l’Alacantí hi ha una menja que duu el mateix nom, però és una mena de coca de verdures amb tonyina.
I a Menorca la coca de Sant Joan també es pot dir coca bamba. És una coca alta enroscada en forma d’espiral típica de les festes patronals a l’illa.
La mateixa coca també es pot consumir per les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume, que abans se celebraven molt. (de www.barcelona.cat)

Nota: no busqueu aquest punt enlloc, no n' he trobat cap del tema i me l'he inventat😈

gorjuss

Gorjuss es una marca de productos conocida mundialmente, comercializada por Santoro London, cuyas ilustraciones están diseñadas por Suzanne Woolcott, su creadora, nacida en Glasgow (Escocia - Reino Unido).
En los productos Gorjuss aparecen unas muñequitas dibujadas que pretenden transmitir emociones. Son conocidas también como "las muñecas sin boca", ya que la creadora quiere que el espectador sienta toda la obra y no se deje llevar sólo por la expresión de la muñeca, queriendo plasmar en ellas las experiencias que ha vivido cuando era una niña. (de DollsAndDolls)

M'agraden moooolt, ja sé que són un producte comercial i car i n'hi ha que diu que fins i tot sexista. Però m'agraden i punt.