Les coques de fruita, de pinyons, farcides amb crema, massapà, de llardons…, acompanyades d’un bon cava o de moscatell, són elements imprescindibles de la nit de Sant Joan. Cada any els forners i pastissers fan milers de coques, tot i que també hi ha qui s’estima més fer-se la a casa. I, com tota menja tradicional, té una història llarga i plena d’anècdotes i variacions que paga la pena de saber.
La coca de Sant Joan s’elabora amb massa de brioix, una base molt freqüent en pastisseria que també s’empra per fer més dolços, com ara el tortell de Reis.
Sembla que el nom deriva del verb llatí ‘cocere’, que vol dir ‘coure’.
Pot ser farcida de moltes coses dolces: les més comunes són la crema i el massapà, però també hi ha qui hi posa nata i productes més creatius.
Tradicionalment, és ornada amb fruita confitada i pinyons, tot i que també és molt popular la que porta llardons.
Entre la fruita confitada, les peces més habituals són les cireres, rodanxes de taronja i trossets fins de meló, que hi donen el toc de color característic.
L’any passat per Sant Joan, a Barcelona es van vendre més de 900.000 coques artesanes.
Alguns dels pastissers més atrevits de la ciutat proposen de farcir-les amb crema de formatge i maduixes i sobrassada. I fins i tot s’ha elaborat gelat de coca de Sant Joan.
Segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província, la varietat més venuda any rere any és la de brioix amb fruites i pinyons.
La tradició diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que no d’ample, i amb angles arrodonits.
Segons el cuiner Ignasi Doménech, la proporció entre l’amplada i la llargada de la coca és igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant Joan.
La coca de Sant Joan deriva del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol.
De primer, les coques que es consumien en aquesta diada eren pastades a casa i portades als forners perquè les coguessin.
Amb el naixement de les primeres pastisseries, al segle XIX, la recepta es va endolcir amb l’aportació de cireres i més fruites confitades.
La coca moderna es va incorporar a les revetlles l’any 1860 i cap a l’any 1900 ja n’era un element essencial.
A pagès, hi havia la creença que s’havia de consumir a l’exterior perquè menjar-se-la sota teulat portava desventura.
Abans era freqüent de menjar-se-la acompanyada de vi dolç o ranci, però avui aquestes begudes han anat deixant pas al cava.
Per aquestes dates, en molts altres indrets de la Mediterrània mengen dolços molt semblants a la coca de Sant Joan.
Sense anar més lluny: a l’Alacantí hi ha una menja que duu el mateix nom, però és una mena de coca de verdures amb tonyina.
I a Menorca la coca de Sant Joan també es pot dir coca bamba. És una coca alta enroscada en forma d’espiral típica de les festes patronals a l’illa.
La mateixa coca també es pot consumir per les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume, que abans se celebraven molt. (de www.barcelona.cat)
Nota: no busqueu aquest punt enlloc, no n' he trobat cap del tema i me l'he inventat😈
¡Jajaja! Pues te ha quedado para comérselo.
ResponEliminaUn abrazo.
Yo ya la he visto hace un rato y saboreado...En este caso, preferible tu fotografía y tu explicación al punt.
ResponEliminaA disfrutarla!
Bcssssssssssss
Un punt inventat que té molt bona pinta.
ResponEliminaBona revetlla per tothom !!!
Ptns
IRATI
bONA REVETLLA!
ResponEliminaBona revetlla i ja sabeu la dita (m'imagino que és del Penedès)? "el cava a la nevera i les penes a la foguera"
ResponEliminaGUAU !!! quina coca més bona ens menjarem avui, i tal com dius ben regada amb cava !!!!!
ResponEliminaMontse
No oblideu tots aquells que feu Ratafía, aquesta nit és la nit idónea per colar-la !!!
ResponEliminaEls astres d'ajunten i els encanteris fan que aquesta surti més bona.