Rifa Segon Aniversari

Aviat farà dos anys que m'hi dedico al blog i  estic prou satisfeta.

He aconseguit punts de llibre que a la vida hagués pensat que podria aconseguir.

He conegut moltes persones amb les quals comparteixo afició, algunes fins i tot en persona! i la veritat que ha estat prou enriquidor tot plegat.

Vull agrair a tothom els bons moments i l'ampliació de la meva col.lecció i no us anomeno un per un  o una per una perquè em fa molta por deixar-me algú.

L'agraïment és extensiu a les editorials que m'han enviat algun dels seus productes, als llibreters i llibreteres que amable i desinteressadament  em deixen regirar la capsa dels tresors, a les bibliotecaries i als bibliotecaris que busquen i rebusquen alguna novetat, encara que com el préstec i les devolucions es fan "a màquina" cada cop hi ha menys punts...també a les persones que organitzen trobades i a les que hi participen, canviant amb il.lusió i de forma col.laborativa.

A tots i a totes, de veritat, moltes gràcies.

I per celebrar aquest aniversari faré una rifa.

Serà el dia 6 de març de 2019.

Heu de triar un número i identificar-vos en els comentaris d'aquesta entrada.

Es podrà participar fins a les dotze de la nit del dia 5.

El primer premi serà, com sempre, per a qui encerti les dues últimes xifres del sorteig de l' Once del mateix dia (6/3/19).

Si el número no està triat li tocarà a qui estigui més a prop en sentit ascendent.

El segon premi per a  la primera persona en sentit descendent a partir del guanyador o guanyadora.

Si algú no pot entrar en els comentaris que es posi en contacte amb mi pel correu, sisplau

roserolmogonzalez@gmail.com 
i jo ja us apuntaré i marcaré el número de vermell. Revisaré també el correu brossa perquè algun cop van a parar missatges allà.

Aquest serà el primer premi:

I aquest el segon:

sort!

Rifa segon aniversari
01	02	03	04	05
06	07	08	09	10
11	12	13	14	15
16	17	18	19	20
21	22	23	24	25
26	27	28	29	30
31	32	33	34	35
36	37	38	39	40
41	42	43	44	45
46	47	48	49	50
51	52	53	54	55
56	57	58	59	60
61	62	63	64	65
66	67	68	69	70
71	72	73	74	75
76	77	78	79	80
81	82	83	84	85
86	87	88	89	90
91	92	93	94	95
96	97	98	99	00

En vermell números agafats

Liberxina. Mnac

Aquesta esposició pren el nom d'una pel.licula de l'any 70 de Carlos Duran, en la qual un grup d’activistes revolucionaris es disposen a canviar el sistema mitjançant la dispersió d’una substància anomenada “Liberxina”, que provoca que les persones tinguin criteri propi i no puguin ser manipulades pel poder.

Liberxina. Pop i nous comportaments artístics, 1966-1971 posa el focus sobre les revolucions culturals succeïdes al voltant de 1968 i mostra com l’art es converteix en un agent de transformació dels valors tradicionals. La mostra aborda les propostes artístiques que es van produir a Catalunya en aquest període, ara fa 50 anys, propostes que compartien els ideals de renovació generacional, llibertat i revolució que van esclatar en diversos nuclis internacionals. Aquesta és la primera d’una sèrie d’exposicions del Museu Nacional que es proposen investigar fenòmens i marcs temporals concrets amb l’objectiu de emprendre una lectura analítica de l’art català de la postguerra i la segona avantguarda a Catalunya.

(del web del Mnac)

Punt de llibre de Biblioteques de Barcelona

La imatge és un fragment d'un cartell d'Enric Sió per a Oriflama.

El punt i la postal són a la venda a la botiga del Mnac.

En el marc de la Bcnegra, el museu ofereix una activitat curiosa:

El museu ha ideat un itinerari/joc de pistes autoguiat per les sales de la nova presentació de Renaixement i Barroc, coincidint amb la BCNegra 2018(la trobada annual de novel·la negra de Barcelona). A través d'aquest itinerari, els participants hauran de resoldre un assassinat de cambra tancada: com va passar? quin va ser el mòbil? qui va ser l’assassí?

Descarregueu l'itinerari (pdf - 3,71 Mb)

Aquesta activitat d’enginy, on l’art, els costums criminals de l’època i la literatura coincideixen, ha estat escrita per Raquel Gámez Serrano, autora de novel·la negra.

Au, a fer de detectius.

Las golondrinas

Un dels actes de la BCNegra ha estat el passeig amb Golondrina. Genial!

Feia moltíiiiiiiiiissim temps que no pujava a les golondrines.

quan era petita cada estiu anavem amb el iaio i algun diumenge amb el pare i la mare a fer el vermutet al Rompeolas (perdoneu però en aquella època no deiem escullera).

Al 1888, any de l'Exposició, un indiano, va invertir la seva  legítima en tres barques que feien el trajecte des del port fins els banys. És a dir que fa cent trenta-un anys que ofereixen aquest servei a la ciutat ininterrompudament. Amb el paréntesi, de la guerra, per no malbaratar combustible, és clar.

El dia, ja ho podeu veure a les fotos, preciós. La mar encalmada, només s'ha mogut una miqueta en arribar a la bocana, el just balanceig per notar que vas en barca. Una delícia.

Tot això maridat amb les anècdotes de Carlos Quílez, periodista i escriptor que ens ha fet riure i somriure amb multitud d'anècdotes sobre el port, Can Tunis, la guàrdia cívil i de Jordi Ledesma, nascut a Cambrils, amb una forta influència dels ambients portuaris i pescadors.  

La BCnegra 2019 només acaba de començar, ens espera una setmana noir intens

DIMECRES 30 DE GENER, A LES 20 H Antiga Fàbrica Estrella Damm. Rosselló, 515 

FESTA CANALLA Amb la col·laboració de Riot BCN Wrestling.

COMBAT: / WRESTLING: LA CÚPULA VS. NORMA 
Ja fa massa que dura el cara a cara entre dues de les editorials de còmic més carismàtiques de la ciutat. Totes dues, La Cúpula i Norma, van néixer al final dels anys setanta. I els conflictes i les polèmiques entre totes dues han estat continus i han pres la forma d’episodis especialment foscos: des de les desaparicions misterioses de redactors a mitjan anys vuitanta fins a la desaparició de tirades completes de còmics al Port, passant per incendis de contenidors carregats amb els llançaments editorials més esperats l’any 1992, una baralla llegendària en un bar de la Barceloneta entre els alts càrrecs de les editorials després del lliurament de premis del Saló del Còmic del 2001, suborns a autors de totes dues editorials, boicots a presentacions amb bombes fètides el 2010, i breus però sistemàtics segrestos de guionistes. Fins a tal punt han arribat les disputes entre La Cúpula i Norma, que enguany BCNegra ha preparat un ring a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm per tal que les dues editorials solucionin, finalment, les seves diferències.

DISSABTE 2 DE FEBRER, A LES 18.30 H Aribau Multicines. Aribau, 5 JAM SESSION DE MÚSICA I POESIA Dirigeix: Marcos Xalabarder Organitza: Escritura en Vivo Escriptors convidats: Sebastià Bennasar, escriptor i especialista en novel·la negra. Premi València Negra 2017 per L’imperi dels lleons, el 2018 va editar Manuel de Pedrolo, manual de supervivència. Lluís Bosch, escriptor i docent, autor de novel·les com Besòs Mar (2015), té cura del blog "Nigra Sum", dedicat a la novel·la negra. Susana Hernández és una novel·lista barcelonina, creadora del personatge de la investigadora policial Santana. El 2018 va publicar La reina del punk. Andreu Martín, novel·lista i guionista, ha guanyat, entre d'altres tres premis Dashiell Hammett i un premi Pepe Carvalho (2011). 
JAM NOIR Una jam d'escriptura és un esdeveniment literari innovador que converteix l’escriptura en un espectacle en directe. Enguany us proposem una sessió d’improvisació literària dedicada a la novel·la negra durant la qual escriptors i escriptores crearan un relat en directe davant el públic. Els assistents podran llegir el que estan escrivint a l’ordinador en temps real en una pantalla. Inspirada en els concerts de jazz, la jam –d’una durada d’aproximadament 75 minuts– tindrà l’ambientació musical del Miguel Villar Trío i la presentarà el poeta i slammer Dani Orviz. A més, hi intervindrà el grup de performers Las Hermanas del Desorden, que recitaran textos de temàtica negra entre els temps d’escriptura.

DIUMENGE 3 DE FEBRER, A LES 12.30 H Fundació Navegació Oceànica Barcelona (FNOB). Moll de Llevant, 1 (al final del pg. Joan de Borbó) TROBADA DE LLIBRETERS I LLIBRETERES Miguel Ángel Díaz és CEO i fundador de somnegra.com, la llibreria en línia especialitzada en novel·la negra. Montse Porta és neta del fundador de la llibreria Jaimes, un establiment que dirigeix des de fa prop de vuit anys. Antonio Ramírez és director i cofundador de la llibreria La Central.

PORT CAMARASA El Port Camarasa es podria dir perfectament Port dels Bons Consells. Perquè, de la mateixa manera que les recomanacions més assenyades eren l’especialitat de qui va ser durant tants anys comissari de BCNegra i corresponsable de la llibreria Negra y Criminal, juntament amb Montse Clavé, avui, altres llibreters de la ciutat li prenen el relleu. Ells i elles ens recomanen algunes de les millors ficcions negres i criminals que tenen als prestatges. Segur que fareu més d’un descobriment que podreu llegir, fins a la darrera lletra, a la salut del gran Paco Camarasa.

Més Navona

I un Errata Naturae que m'ha sorprés gratament

Secrets De butxaca

Dijous 24 de gener, a les 18 h, a la Biblioteca Joan Fuster, s’ha inaugurat una mostra sobre els bolsilibros de l’Editorial Bruguera. Ha comptat amb la presència de Carlos Zanón, comissari de la BCNegra, Jordi Canal, exdirector de la Biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet, i Joaquim Noguero, comissari de l’exposició.

A les 19 també s'ha fet una taula rodona:

«Novel·la negra i bolsilibros, un llarg llegat», amb la participació de Rafael Barberán (autor d’un miler de títols com a Ralph Barby), Àngels Gimeno (escriptora; esposa i col·laboradora de Barberán), Lem Ryan (Francisco Javier Miguel Gómez, autor de bolsilibros amb 17 anys) i Alberto Valle (el Pascual Ulpiano del sicari Palop).

A l'exposició s'hi poden veure les portades d'aquests llibres, algunes d'elles fetes per Antonio Bernal, pare del nostre estimat cosí Dani.

NVN Navona

Em pensava que Navona havia deixat de fer punts de llibre, però veig que no és així.
De moment he pescat un parell i pinten molt bé:

Carvalho

Carlos Zanón ha presentat la seva novel.la Problemas de identidad  en Som Negra

En ella resucita a Pepe Carvalho, més gran, a la Barcelona actual, malalt i que continua caient bé, faci el que faci.
La dedicatòria és pel meu marit, Carballo de segon cognom.

"me permitía hacer por primera vez una novela policial y, además, nunca había trabajado con un personaje ni tampoco la había escrito en primera persona, y con un argumento que se moviera entre dos ciudades".Zanón

La cançó del video de Loquillo és Rusty , un poema de Carlos Zanón sobre el personatge de Rusty James [de la pel.lícula La ley de la calle].

No tinc punt de llibre de la novel.la encara.

El que sí tinc és un punt de l'editorial Alrevès dedicat a Paco Camarasa:
 

Amigues

Amb una amiga al costat

cap camí és massa llarg.

Divendres a la nit vaig anar a sopar amb unes amigues. Les sis persones que formem aquest grupet tenim en comú ser dones, ser mestres i haver treballat juntes en una mateixa escola el nom de la qual no ve al cas. També tenim a les nostres espatlles petites i constants lluites, a part de les domèstiques o alienes a l'educació, hem sigut persones inconformistes que hem dedicat gran part de la nostra vida a intentar que l'educació pública del nostre país fos millor, aportant cada una allò que estava a les seves mans: unes tenien més facilitat per les relacions personals, altres per la creativitat musical, plàstica, comunicativa, altres per aclarir l'entrellat d'aquells que no acaben d'encaixar en el nostre encorsetat sistema educatiu, altres més implicades en l'organització, la innovació...sempre crítiques i il.lusionades. Què més podem demanar? doncs que la nostra relació no acaba aquí. Un parell o tres cops l'any ens reunim per sopar o dinar juntes i tenim un fabulós grup de wp que, a diferència d'altres mantenim amb vida de forma "mesurada", no ens ha calgut posar normes, som així de txatxis de forma natural.

El sopar d'aquest divendres va ser molt especial per a mí. Es tractava d'un sopar-sorpresa-jubilació!

El lloc triat (per la Mercè que és la nostra experta en buscar restaurants) perfecte! El restaurant Citrus del Passeig de Gràcia, taula rodona, vistes nocturnes a la mançana de la discòrdia i un menjar i un beure bons.

I els regals!... una passada: un àlbum d' scrapbooking fet per la Benita, un collaret supermodern i unes arracades de la Mariona Gili, un mocador de seda natural plisadet a l'estil de les creacions d'en Fortuny...tot dins una caixa enorme que m'anirà de perles per guardar punts!

El millor de tot, però, és l'amistat que ens uneix, pensar en unes i altres en molts moments de la vida i saber que hi sou, això és impagable.

Divendres a la nit, l'agosarada Asun que encara va en moto pel món, la viatgera M Antònia que mai sabem ben bé on para, la riallera i pràctica Núria que sap donar-li la volta a les situacions més insospitades, l'elegant i manetes Benita que fa vida entre Galícia, Londres i Barcelona i la transcendent Mercè que sempre té solucions per a tot em van donar un bany d'autoestima immens i em van ajudar a posar un punt i a part a una etapa de la meva vida, que no había sabut tancar dels tot, amb el punt d'orgull,  no pas de soberbia ni de falsa modestia, que calia.

Per acabar vam fer una copa al Banker's bank i vam menjar uns bombonets Amatller.

i tornada cap a casa en metro per què hi havia vaga de taxi. Sort que era divendres!

Ah! abans d'arribar puntual a la cita vaig comprar-me un altre calendari de punts de llibre, d'Star Wars:

Liniers

L'historietista Liniers fa anys que edita a Espanya, em venen al cap  els Macanudos de Reservoir books , una delícia d'Albert Pla i Líniers editada per Takatuka: "Somiatruites", Las cosas que te pasan si estás vivo a Anagrama...
Fa poc Impedimenta ha tret al mercat Buenas noches Planeta i de moment he vist dues postals. Sabeu si n'hi ha més?

Aquesta setmana també he collit una mena de tríptic de Penguin que recomana les obres de Liniers:

Port Apatxe

Ai, els apatxes! Barcelona també va tenir el seu barri canalla.

Recordeu el barri chino? TV3 va fer al 2015 un documental molt bo sobre el carrer Arc del Teatre, "el carrer més perillós de Barcelona" durant molts anys. Val la pena fer una ullada. Documental

I per què esmento els apatxes? doncs perquè enguany la Bcnegra té com a títol Port Apatxe, hi haurà molts ports: teatrals, expositius, jamsesions, espectacles, homenatges, jocs, premis, passejades literàries amb golondrines...

La Bcnegra ret un homenatge a aquells ports que van generar tantes històries negres.

El comissari de la setmana ens convida a participar-hi en els múltiples i interessantíssims actes que tindrán lloc del 24 de gener al 3 de febrer. 

Port Apatxe



Com a espai físic, però també com a territori mental, el port és un dels elements que defineixen Barcelona i, per tant, la literatura negra que es fa en aquesta ciutat. El port i aquest mar que ens posa en contacte amb el món que s’estén a l’altra banda estimulen la fantasia i irradien una nostàlgia, una esperança que amara els llibres i també les persones que els escriuen i els llegeixen. Un port és territori franc, és com un espai al marge del món que coneixem, estrany, diferent, lliure. És el paisatge ideal per intercanviar, per barrejar-se i per deixar ofegar alegries i tristeses, revòlvers, hams, pedres i missatges dins d’ampolles. En un port es pot beure, estimar, comprar i vendre qualsevol cosa, des d’aparells de ràdio fins a identitats o passaports, i trobar-hi històries excèntriques, monstres, espies, músiques, sexe i gent que arriba o que marxa a la recerca d’un lloc on poder tornar a començar.

Port Apatxe reivindica tant John Ford com la creació francesa de l’imaginari del barri Xino barceloní, amb Jean Genet al capdavant. I tot això —des del western a l’apatxe parisenc, passant pel filtre del quinqui autòcton, orgullós, hortera i territorial—, ho reivindicarem a BCNegra 2019. Hi haurà molts ports on atracar: des de Marsella fins a Buenos Aires, des de València fins a Tànger, des de Londres fins a Alger... Taules literàries, viatges a bord de les Golondrinas, teatre, poemes des del cementiri d’Spoon River, rhythm and blues, llibres, personatges, pel·lícules i més de cent mirades al passat, el present i el futur de com explicar històries al voltant de la idea del Mal. Tot, amb el record, sempre protector i sempre present, de Paco Camarasa i un cartell de figures convidades que impressiona. Preneu-ne bona nota:

Nieves Abarca, John Banville, Jerónimo Andreu, Marc Artigau, Carlos Bassas del Rey, Rafael Barberán (Ralph Barby), Jordi Basté, Francisco Bescós, Òscar Broc, Mariètou Mbaye Biléoma (Ken Bugul), Núria Cadenes, Mohammed Moulessehoul (Yasmina Khadra), Joan Miquel Capell, Nacho Carretero, Pere Cervantes, Alfons Cervera, Alfred Crespo, Charles Cumming, Jordi Dausà, David Peace, Manuel Delgado, Cristina Fallarás, András Forgách, Eugenio Fuentes, Raquel Gámez, Otto Penzler, Esther García Llovet, Vicente Garrido, Àngels Gimeno (Ralph Barby), Francisco Javier Gómez (Lem Ryan), Itziar González, Rosa Montero, Victòria González, Antonio Lozano, Ferran Grau, Vladimir Hernández, Mick Herron, Toni Hill, Andreu Martin, Jordi Juan, Antonella Lattanzi, Luis Leante, Jordi Ledesma, Enrique Llamas, David Llorente, Antonio Lozano Sagrera, Jordi de Manuel, Bernard Minier, Agustín Martínez, Marc Moreno, Lisa McInerney, Claudia Piñeiro, Maribel Medina, Oriol Molas, Antonio Padilla, José Luis Muñoz, Dani Nel·lo, Benito Olmo, Santo Piazzese, Ferran Torrent, Francesc Puigpelat, Núria Queraltó, Carlos Quílez, Joan de Sagarra, Roberto Sánchez, Màrius Serra, Leïla Slimani, Flavio Soriga, Xavier Theros, François Thomazeau, Cathi Unsworth, Alberto Valle, Florencia Etcheves i Sergio Vera, a més dels molts col·laboradors i col·laboradores que han acceptat moderar les taules rodones d’enguany.

Carlos Zanón, comissari de BCNegra

El cartell és de Sònia Pulido 

Hem d'estar molt al tanto. Recordeu que esbrinar quants punts i postals hi haurà, de biblioteques, de llibreries...es converteix en una tasca a l'alçada dels millors detectius.

Que tinguem sort!

De moment només he trobat això: