dilluns, 21 de gener de 2019

Amigues

Amb una amiga al costat
cap camí és massa llarg.

Divendres a la nit vaig anar a sopar amb unes amigues. Les sis persones que formem aquest grupet tenim en comú ser dones, ser mestres i haver treballat juntes en una mateixa escola el nom de la qual no ve al cas. També tenim a les nostres espatlles petites i constants lluites, a part de les domèstiques o alienes a l'educació, hem sigut persones inconformistes que hem dedicat gran part de la nostra vida a intentar que l'educació pública del nostre país fos millor, aportant cada una allò que estava a les seves mans: unes tenien més facilitat per les relacions personals, altres per la creativitat musical, plàstica, comunicativa, altres per aclarir l'entrellat d'aquells que no acaben d'encaixar en el nostre encorsetat sistema educatiu, altres més implicades en l'organització, la innovació...sempre crítiques i il.lusionades. Què més podem demanar? doncs que la nostra relació no acaba aquí. Un parell o tres cops l'any ens reunim per sopar o dinar juntes i tenim un fabulós grup de wp que, a diferència d'altres mantenim amb vida de forma "mesurada", no ens ha calgut posar normes, som així de txatxis de forma natural.

El sopar d'aquest divendres va ser molt especial per a mí. Es tractava d'un sopar-sorpresa-jubilació!

El lloc triat (per la Mercè que és la nostra experta en buscar restaurants) perfecte! El restaurant Citrus del Passeig de Gràcia, taula rodona, vistes nocturnes a la mançana de la discòrdia i un menjar i un beure bons.

I els regals!... una passada: un àlbum d' scrapbooking fet per la Benita, un collaret supermodern i unes arracades de la Mariona Gili, un mocador de seda natural plisadet a l'estil de les creacions d'en Fortuny...tot dins una caixa enorme que m'anirà de perles per guardar punts!




El millor de tot, però, és l'amistat que ens uneix, pensar en unes i altres en molts moments de la vida i saber que hi sou, això és impagable.

Divendres a la nit, l'agosarada Asun que encara va en moto pel món, la viatgera M Antònia que mai sabem ben bé on para, la riallera i pràctica Núria que sap donar-li la volta a les situacions més insospitades, l'elegant i manetes Benita que fa vida entre Galícia, Londres i Barcelona i la transcendent Mercè que sempre té solucions per a tot em van donar un bany d'autoestima immens i em van ajudar a posar un punt i a part a una etapa de la meva vida, que no había sabut tancar dels tot, amb el punt d'orgull,  no pas de soberbia ni de falsa modestia, que calia.

Per acabar vam fer una copa al Banker's bank i vam menjar uns bombonets Amatller.
i tornada cap a casa en metro per què hi havia vaga de taxi. Sort que era divendres!

Ah! abans d'arribar puntual a la cita vaig comprar-me un altre calendari de punts de llibre, d'Star Wars:


6 comentaris:

  1. Felicitats Roser, per tot, pel grup i el vostre treball que heu fet, i per la teva jubilació. Sàpigues que també hem va costar un xic veure les coses des de un altre punt de vista, pero si hem deixes dir que nos quiten lo bailao.
    Felicitats i continuem en contacte, pero sobre tot no deixis mai de disfrutar d'aquest grup de lluita i gaudiment tant de lo perdonal com col.lectiu.
    Joan.

    ResponElimina
  2. Enhorabona Roser per la teva jubilació i per saber explicar de manera clara i bonica la relació amb el teu grup de companyes i amigues.
    Però a més pel fons del teu text, que tal com aconsellen psicòlegs, coachs i diverses religions, les paraules dites en positiu ajuden a fer més pur l’aire que tots respirem.

    ResponElimina
  3. Lo mejor... La amistad.
    Bcssssssssssss

    ResponElimina
  4. Etapa nueva, vida nueva... Todo tiene su encanto.
    Enhorabuena!!!
    Un abrazo.

    ResponElimina