Impremta Sebtor i La Fira de Sant Ponç

Resulta molt curiós que en una ciutat tan dinàmica i moderna com Barcelona es mantingui una tradició ancestral com la Fira de Sant Ponç, que es fa l’11 maig al carrer de l’Hospital. Situada al cor de Ciutat Vella, aquesta fira d’herbes remeieres ens porta de dret al passat, en una ciutat on encara no havia arribat la farmacologia. Però alhora la fira és una cita molt actual, amb una salut de ferro: gràcies al redescobriment dels remeis naturals, la fira és tan concorreguda com ho havia estat segles enrere.

A Barcelona, la fira de Sant Ponç es va començar a fer a l’edat mitjana, un moment d’auge dels remeis naturals.
Tot i això, sembla que podria tenir arrels en els rituals que es feien en honor de Flora, deessa romana de la vegetació.
Per això la fira es fa al final de la primavera, el moment de floració i màxima esplendor de la majora d’herbes remeieres.
Al segle XVI,es va fer coincidir amb la diada de Sant Ponç, que és l’11 de maig.
Sant Ponç és el patró dels herbolaris i apicultors i té una llegenda que el relaciona amb Barcelona.
Explica que al segle III, fugint dels seus perseguidors romans, va arribar a la ciutat. En veient que hi havia tanta misèria i malaltia, es va posar a preparar pocions amb herbes remeieres que coneixia bé. Això li va fer guanyar el respecte i l’admiració dels barcelonins que, a partir d’aquell moment, van començar a celebrar una fira d’herbes en honor seu.
En el decurs de la fira es treu en processó la imatge del sant, que es decora amb herbes remeieres.
Durant la processó es beneeixen herbes medicinals perquè hi ha la creença que tenen més poder guaridor. La superstició diu que cal guardar-les sota el llit durant tot l’any, fins a la següent festivitat de Sant Ponç.
Hi ha més creences que diuen que si es neteja bé la casa el dia de Sant Ponç s’allunyen els paràsits tot l’any.
Tractant-se d’una fira tan antiga, és molt probable que es desplacessin fins a Barcelona les trementinaires, unes dones que coneixien tots els poders guaridors de les herbes.
Les trementinaires es passaven el coneixement de generació en generació, però avui dia aquest ofici ja ha desaparegut.
La Fira de Sant Ponç es fa al carrer de l’Hospital des del 1817,però abans havia tingut uns altres emplaçaments al barri del Raval.
Sempre s’ha fet a prop de l’antic Hospital de la Santa Creu, que durant segles va ser el principal centre sanitari de la ciutat.
Enguany, a la Fira de Sant Ponç hi ha una vuitantena de parades, algunes a càrrec de veïns del barri que només fan de venedors d’herbes una vegada l’any.
El producte estrella són les herbes remeieres, que es venen en formats molt diversos: en planter, fresques, seques, a punt per a fer-ne infusions…
Les herbes remeieres també són bàsiques per apomades, ungüents, bàlsams, caramels…
En algunes parades es venen remeis naturals provinents d’unes altres cultures, sobretot de la medicina tradicional oriental.
A la fira també hi ha una bona selecció de mel i dolços derivats, com ara melmelada, fruita confitada i arrop.
Darrerament també hi ha crescut la venda de productes de cosmètica natural com ara sabons, olis essencials, tota mena de cremes, bàlsams, exfoliants…
Aquests darrers anys s’ha revifat l’interès per les teràpies naturals i per això la fira es manté tan arrelada i amb una gran afluència de públic.
La fitoteràpia és la branca de la farmàcia dedicada als remeis naturals i treballa combinant les propietats de diverses herbes en forma de tisanes, ungüents o bafs.
La fira del Raval no és l’única d’aquesta mena que es fa a la ciutat: els barris de Sarrià, el Farró i el Poble-sec també munten parades d’herbes remeieres al voltant de l’11 de maig.( Web de l'Ajuntament)

La impremta Sebtor cada any per Sant Jordi i per Sant Ponç fa un punt de llibre.

El punt de Sant Jordi d'enguany és especial, la impremta ha fet 50 anys:

Felicitats! i que compleixi molts més

Però avui, 11 de febrer, us vull mostrar els punts de llibre de Sant Ponç . Val a dir que aquests punts s'han de tenir a la mà per poder copsar plenament les seves qualitats: la gràcia del dibuix, els tipus de lletra, les tintes, el paper. Jo només en tinc sis i cada un d'ells utilitza un paper diferent, colors diferents, tipografies diferents... tenen estil. Sobris, elegants, entranyables, fets amb professionlitat i molt carinyo.