L'entrada anterior anava dedicada a Rodin, ja ho sabeu.
Avui vull dedicar-la a Camille Claudel que va tenir la mala sort de conèixer Rodin i de ser germana de l'escriptor Paul Claudel.
Quan vaig anar a París, al Nadal del 89 vaig visitar el Musée Rodin i vaig quedar impactada per una sèrie d'escultures, que hi havia exposades i que pertanyen al seu fons, de Camille Claudel.
En tornar a Barcelona, vaig llegir el llibre d'Anne Delibée, Camille Claudel, de l'editorial Circe.
Si havia quedat impactada amb la visió de la seva obra, no us podeu imaginar el trasbals que em va produir aquella lectura. Aquesta cultura nostra, fastigosament masclista ha fet molt de mal, i continua fent-lo, a milions de dones.Camille n'és un exemple entre molts.
Cada any pel día internacional contra la violència de géner faig un post al blog sobre aquest tema. Crec que no hem de deixar soles les dones que han patit o pateixen aquests tipuns d'agressions i que els hem de fer veure que d'aqui s'en surt.
ResponEliminaMontse
Hi ha moltes que no se'n surten. Massa. La depèndencia malaltissa d'una altra persona sempre acaba en la nul.litat de la pròpia personalitat i dignitat.
ResponElimina