dimecres, 14 de març de 2018

Museo de Málaga



Amb la ciutat de Màlaga tinc un  lligam molt especial. Hi tinc família per part de mare. I hi tenia una cosina, la M José que era molt més que una cosina: amiga, còmplice, coincidíem amb gustos i formes de pensar malgrat tenir caràcters molt diferents. Recordo que des de jovenetes la resta de família al·lucinava amb les dues, deien "una tan andaluza y la otra tan catalana y coinciden en todo" . Jo em delia per anar a Málaga, solia anar-hi al mes d'agost que hi ha la fira i ella venia al setembre per la Mercè. Fèiem broma, ella deia que anava a Europa i jo al Reino de Taifa... L'amistat, la complicitat van acabar de forma sobtada fa quasi vint anys. A finals d'un mes d'agost. L'estima roman, la recordo tant! una mort injusta, com tantes. Li quedava tant per gaudir!
L'any passat van venir a Barcelona les seves nebodes, que només l'han coneguda en foto i tot recorrent Barcelona els anava explicant anècdotes de la seva tia i meves quan fèiem el mateix recorregut. Va ser molt entranyable.
No he pogut tornar a Málaga, he de superar-ho.












Aquest quadre sempre s'ha semblat molt cruel, malgrat que no sembla ser la intenció del pintor quan el va fer. És d'Enrique  Simonet de l'any 1890. El títol oficial és Anatomia del corazón o la autopsia. Però des de que va arribar a Espanya, el quadre el pintà a Roma, va ser rebatejat com ¡Y tenía corazón! Masclisme?noooooo












Un dels records més bonics que tinc d'aquells anys eren les visites que la meva cosina i jo fèiem a la librería Negrete. És molt difícil expresar la felicitat que sentiem en aquelles passejades. Començavem el peregrinatge a Calle Larios, a una petita botiga de ventalls, eren tan macos!, cada any li comprava un a la meva àvia. Després anàvem al Café Central, a la plaça de la Constitución, el cambrer ja em coneixia i em posava el tallat a la catalana (got petit i poca llet que no és cap dels que tenen al mural de rajoles) i a la meva cosina el mitad.

Des d'allà ens encaminàvem a la plaça de la Merced, on hi ha l'edifici on va néixer Picasso. Es un passeig que fa un xic de pujada. Estaria camí de l'Alcazaba. Al carrer de Granada una mica més amunt de l'Esglèsia de Santiago Apostol i enfront trobàvem el nostre temple particular: la librería de José Negrete.



 Era una casa de dos pisos, plena a vesar de llibres, de quadres, posters, litografies, llibres antics i novetats, una mesa camilla, un sillonet de vímet   i un llibreter excel.lent, persona amable i hospitalària i al qual no ens cansàvem de sentir.  




"De entre los muchos personajes malagueños , con historia y que el tiempo parece haber borrado , esta este librero " cuidador de las letras "que en tiempos de ,poca libertad se atrevió a poseer y divulgar , libros ocultos en su contenido para la mayoría de los malagueños .la Librería Pepe Negrete, -desde hace años ya desaparecida, pero que fue durante años un lugar ineludible, un lugar en el que pasar un rato rodeado de la historia de la literatura.Recuerdo como si fuera hoy las escapadas a su librería, en esas horas del final de la siesta en las tardes calurosas malagueñas, en las que, con un susurro decíamos… nos vamos a Pepe Negrete… Allí, en el primer piso de esta pequeña casa-librería y sentado en su sillón de mimbre junto al balcón, encontrábamos a Pepe Negrete, siempre leyendo. Su aspecto reflejaba la humanidad del sabio, atesorado de muchas lecturas, poseedor de muchos años vividos. y de una gran cultura.La Librería de Pepe Negrete fue uno de los reductos culturales de la Málaga de los años oscuros del franquismo. Pepe Negrete fue el gran conseguidor de libros prohibidos de la época, publicados en editoriales de Latinoamérica o en París; y su trastienda fue un lugar de encuentro para los intelectuales amantes de la cultura de aquella Málaga, de la que se decía que por cada mil tabernas, solo había una librería. Cuentan también, que su hemeroteca atesoraba cien años de publicaciones.Pepe Negrete MUERE el 15 de octubre de 1987"(del fb)


Després ens perdiem i abans d'agafar l'autobus feiem cap a l' Alameda Principal per prendre un bon vi a "La casa del guardia"

2 comentaris:

  1. Quina entrada has fet avui....!!! Entranyable i plena de sentiments. Molt bonica i els punts fantastics.

    Acaba de pujarme el Miquel el teu sobre, tot preciós. Avui jo t'he fet un enviament. Gracies

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari Conxi. Sempre intento fer les entrades amb el cor però hi ha dies que reïxes més que d'altres i quan vaig tenir aquest grapat de punt a la mà...

    ResponElimina