Per conmemorar el desè aniversari de la Fundació Pasqual Maragall s'ha editat un llibre: "Records" .
Quaranta persones han explicat anècdotes o vivències que van tenir amb ell.
No tinc cap anècdota ni cap trobada personal amb en Pasqual Maragall. Però encara tinc memòria i la imatge de Maragall alcalde la tinc associada a una paraula: Honestedat, sí, amb majúscules.
Encara recordo el 3% i la reacció hipòcrita i fastigosa dels convergents, cagats a les calces.
Penso que la inmensa majoria de barcelonins i barcelonines de la meva generació, sóc nascuda l'any 1961, vàrem tenir la gran sort de veure i viure que la nostra estimada ciutat esdevenia un lloc més civilitzat, a la manera noucentista, més bonic, a la manera modernista, més modern, deixant pas a les avantguardes amb molta gosadia i valentia. Varem deixar de ser una ciutat que es comparava, acomplexada, tancada al mar, provinciana per esdevenir una metròpoli mediterrània, oberta, canviant, inclusiva, moderna i orgullosa i segura d'ella mateixa i tot gràcies a ell. Bé, gràcies a ell i a la facilitat que tenia per a engrescar les persones amb un objectiu comú, el seu model de ciutat no l'hagués pogut tirar endevant tot sol, va saber sumar amb homes i dones amb talent i empenta ( i no em refereixo pas als polítics), persones desacomplexades, amb iniciativa i tremp renovador.
Amb Pasqual Maragall vam adquirir una cultura de ciutadans que hàviem perdut i ens havien fet perdre.Ens vam treure la cotilla i els complexes!
I com va dir la Júlia Otero a l'acte, ens faria molta falta en aquests moments, el trobem molt a faltar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada