diumenge, 2 de setembre de 2018

Groc



Passat el moment d'estorament inicial, en veure les anteriors imatges se m'han desfermat uns quants interrogants i cada dia que passa en tinc més.
Cap a on anem?
Recordo la meva àvia que m'explicava que, just en acabar la guerra, es passejaven els requetés i els falangistes en cotxes pels carrers de Barcelona, s'aturàven a on els plaïa i feien cantar el caralsol o escoltar l'himnenacional (sin Marta Sánchez, qué alivio!) braç en alt a la gent que hi havia pel carrer. Es creien els amos.
Els mateixos amos que vuitanta anys més tard s'entesten en una ficció: Catalunya es una regioncilla d'Espanya. Aquesta és la seva veritat, una-grandeylibre, que topa amb una realitat que els escalda la pell i el cervell.
Ciutadans i peperos que han nascut i viscut d'esquena a Catalunya s'entesten en inventar una ficció que s'adigui amb els seus principis: violència, segregació, classisme, arrogància... de moment no s'han sortit amb la seva però tenen uns amics íntims, de vegades difícilment destriables d'ells mateixos que cada cop agafen més volada. 
Els mateixos amics que van ajudar Hitler a guanyar unes eleccions i que es van encarregar mitjançant la por i el terror a mantenir-lo en el poder.
El feixisme campa alegrement pels nostres carrers, places i parcs, sobretot de nit, amb la cara tapada i armat, però també campa de dia: els estrangers ens treuen la feina i els ajuts, no vull seure al costat d'un moro al metro, señora deje de hacer el payaso y quítese ese ridículo lazo, los independentistas son violentos, habla en cristiano, catalufos de mierda, polacos hijosdeputa, tu eres de tv3?.
Hi haurà qui surti beneficiat de tot això: els fabricants de plàstics grocs, els fabricants de banderes, gorres i samarretes, els de navalles i bats de beisbol, les impremtes de pancartes i banderoles, els bars i restaurants propers a les manifestacions (sempre que no passi la colla dels alegres boys d'Arrimades, que solen fer trencadissa, és la forma que tenen  de demostrar que són molt mascles i molt espanyols).Si tot això beneficia al final a determinats partits polítics és que definitivament hem arribat com a societat a l' electroencefalograma pla i com a mostra el video de l'inici.
No volia parlar d'això, però estem vivint situacions molt surrealistes.
El que explicaré a continuació ho vaig sentir en un tren AVE que feia el recorregut Barcelona Sants-Málaga/Sevilla.

Agafo el tren a Barcelona per anar cap a LLeida. A la parada de Camp de Tarragona pugen dos famílies compostes de pare, mare  i cinc nens i nenes. Els homes seuen un davant l'altre i parlen del balanç dels dies passats a Cambrils, entre la crítica del preu de la cervesa sense tapita i la qualitat de les platges de la zona ... joer macho si nos descuidamos ni una foto de lacitos... debe ser que tós los independentistas estan de vacaciones, como es agosto... ni discusiones ni ná de ná... quillo y hablan en catalán, en español, en inglés, tó les está bien!... gente más rara oye, como si no pasara ná.
No se jo amb quina informació havien arribat a Cambrils ni amb quina predisposició; el que és cert que les seves paraules traspuaven un cert desencís morbós. Es van trobar amb un dia a dia "assenyat" i ja se sap, el seny és avorrit i no dona peu a enraonies. Ens cal molt seny.



Elements que corren perill a Catalunya:























2 comentaris: