Casa de la Seda

La casa del Gremi dels Velers, o casa de la Seda, fou construïda entre 1758 i 1763 com a seu de la Confraria de Teixidors de Vels de Seda, sota l'advocació de la Verge de Nostra Senyora dels Àngels. L'any 1533 Carles I n'havia promulgat les ordenances que autoritzaven la seva activitat. Alguns autors confonen el significat de la paraula "velers", en aquest cas "fabricants de vels de seda", amb aquells que fabriquen "veles" per a embarcacions.

 L'edifici va ser projectat per Joan Garrido i conserva els esgrafiats originals del segle XVIII a les façanes sud-oest (que dóna a la Via Laietana) i sud-est L'altra façana, que dóna a la placeta de Sant Francesc, havia estat fins a l'obertura de la Via Laietana una paret mitgera, i coincidint amb la remodelació de l'edifici que dirigí el 1930 l'arquitecte Jeroni Martorell l'estucador Ferran Serra hi va fer uns altres esgrafiats imitant els antics. A la cantonada hi ha una imatge de la Immaculada Concepció obra de Joan Enrich.

L'edifici és la seu del Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona.

En els últims anys l'edifici ha estat rehabilitat integralment. S'han rehabilitat de les dependències del Col·legi i totes les sales i salons, mobiliari i fusteries, tapisseries, pergamins, i l'exterior de l'edifici realitzant la neteja i restauració de les façanes, els esgrafiats, porticons, balconades, el terrat i el vestíbul.(Viki)

Hi ha moltes dades històriques, curiositats i anècdotes sobre la Casa de la Seda o dels Velers que es poden consultar a internet, en destaco dues: Els gremis de la seda  i Per què ploren els angelets...

Del blog Barcelofilia he extret aquesta foto i aquesta informació:

Carrer de l'Arc de les Jonqueres

(s XIII-1911)




Petit carrer que discorria entre la plaça de Jonqueres i l'inici de la Riera de Sant Joan, que li donava continuïtat a partir de la cantonada amb el carrer de Sant Pere més Alt que menava cap al Palau de la Música. En aquest punt hi havia la Casa de Gremi de Velers .
El carrer seguia el curs de l'antic Torrent del Merdançar. Els arcs a que es refereix el seu nom podrien provenir de l'antic aqüeducte romà que hi hagué a la zona i que desaparegué abans del segle IX, tot i que de les seves runes se'n té notícia que es mantingueren fins al segle XI.
El carrer dels Arcs de Jonqueres va desaparèixer amb la reforma i obertura de la Via Laietana. Només en queda el tram de l'esmentada casa del Gremi de Velers que es va mantenir en la definitiva urbanització executada a començament dels anys 1910's.

És a dir que totes les cases que veiem a mà esquerra no existeixen avui en dia i per aquí passa la Via Laietana. La casa dels Velers es va salvar pels pèls. Va haver-hi molta pressió per part de l'Orfeó Català i del Palau de la Música per a què l'enderroquessin i així poder guanyar visibilitat en el nou carrer.

El punt.

Fet en seda. Preciós.

 Representa un dels esgrafiats de la façana

En el revers podem apreciar la trama que teixexen els fils.

I ara la història d'aquest punt. 

Recordeu el grup de puntaires que ens reunim dimecres a tarda? Doncs una altra component d'aquest grup, una altra Rosa, dimecres passat va venir amb dos punts iguals: un per a la Montserrat i un per a mí.

Ja el dimecres anterior ens havia anunciat que faria un sorteig entre les dues "col.leccionistes" perquè havia visitat la Casa de la Seda i hi havia comprat aquest punt. Durant la setmana la Rosa li  va comentar tot plegat a una de les amigues amb les quals havia fet la visita i l'amiga li va dir que no calia que fes cap sorteig, que li feia arribar el seu punt i així n'hi hauria un per cada una.

La teva amiga també és catalana, oi Rosa? Per a què després diguin...

L'anècdota és una mica llarga però penso que calia explicar-la per poder agrair com es mereix aquest gest de generositat.