laie 2

En aquells temps jo anava de lletraferida, ja treballava de mestra i continuava estudiant filologia hispànica a la UB.
Cada mes, mínim, hi feia una visita ja que era el lloc on podia adquirir revistes literàries d' arreu a les quals jo era adicta.

Els quatre punts de l'entrada d'avui ja utilitzen el color blau, característic a partir d'ara de la llibreria. No sempre és el mateix blau. Podriem definir-lo com blau fosc però de les diferents tintades surgeixen múltiples tons.

Els reversos no són llisos ja són editats:

Aparició de l'icona  "tassa de café amb plat" (té, xocolata...) sobre un llibre. El de l'esquerra és més antic i és el que va darrere de la signatura de Pierre Corneille. La imatge està centrada i té marges. El de la dreta utilitza font blanca sobre blau. la imatge és un xic més gran i el llibre pel cantó dret queda tallat per la vora.

Els tipus utilitzats a partir d'ara són minúscula. No sabria dir-ne exactament quin perquè no sóc experta en la matèria però semblant a les helvètica, arial... molt llises.

Apareix el café, al pis de dalt.

El telèfon, encara, sense prefix.

Fa la seva aparició el fax.

Laie creix.

Els tres punts amb amb revers blau tenen signatures de W. Benjamin, A. Gaudí i J. Renard.

I trobem el color vermell per indicar les diferents botigues:

Pau Claris, CCCB, Caixa Fòrum, La Pedrera i Parc Güell.

El telèfon, ara sí, porta el prefix provincial. Ha desaparegut el fax, el seu regnat va ser breu i va deixar pas a internet: www.laie.es.

Han passat uns deu anys fins a la creació de la cafeteria al pis de dalt, m'agradava i m'agrada seure al seu café, un espai molt acollidor i tranquil. 
No sé quants models de punts va fer laie durants aquests anys, en aquella època jo no els col.leccionava. Els que us he mostrat els tinc perquè van viure un temps dins d' un llibre, tot esperant que un dia, en treure-li la pols, els redescobrís.

los 80

Demà més.