Dimecres a la tarda

Des de fa uns quants anys els dimecres a la tarda són sagrats. És el dia (que si la salut m'ho permet) vaig a fer puntes.

Ens reunim un grupet d'onze dones de totes les edats per a fer punta al coixí durant tres hores. No us penseu que només se sent el clic-clic dels boixets, tres hores donen per parlar molt i de tot. Sempre, però, dintre dels límits d'un acurat respecte. Riem molt i ens ho passem bé. A voltes xerrem tant que hem d'acabar desfent perquè ens hem equivocat!

Els vaig comentar que havia fet un blog per parlar de punts de llibre, de puntes... La Montserrat també fa col.lecció de punts. Ens hem intercanviat un bon grapat i les altres companyes també n'han agafat.

I vet aquí que una de les Roses, passejant amb sa mare un dia, va trobar en una biblioteca uns punts molt macos i va agafar-ne dos de cada una, un joc per a la Montserrat i un altre per a mí.

Us els mostro perquè entendreu ràpidament que ens va fer molt felices a les dues:

Gràcies Rosa, gràcies Montserrat ( i a la teva filla que treballa en una llibreria del centre de Barcelona) i gràcies a les companyes i a la mestra de puntes pels punts i pels bons moments que compartim tot teixint.