dilluns, 9 de juliol del 2018

Victor Jara


Xile condemna els assassins de Víctor Jara a 15 anys de presó
L’històric veredicte fa justícia per la tortura i mort del cantautor el 1973

Amb el cop d’estat d’aquell 11 de setembre del 1973, Xile començaria a viure una de les dictadures més llargues a l’Amèrica Llatina, concretament fins al dia 11 de març del 1990, quan un referèndum pactat va posar fi a 17 anys de repressió. Una gran repressió que es va viure especialment i de manera dramàtica durant els primers mesos del govern de facto de Pinochet a l’Estadi Nacional de futbol de Santiago de Xile.

L’Estadi Nacional va ser el més gran camp de detenció, tortura i assassinat d’opositors al règim del país sud-americà. Per les seves instal·lacions, i en especial pel seus sinistres soterranis, hi van passar unes 5.000 persones. I aquí es on va perdre la vida, afusellat el 15 de setembre del 1973, el cantautor Víctor Jara. Els soldats colpistes van ser especialment agressius i sanguinaris amb Jara per les seves cançons revolucionàries socialistes. Un crim que ha estat 45 anys impune.

Ara, en una sentència històrica de 350 pàgines, la justícia xilena ha condemnat a 15 anys de presó vuit exsoldats per la seva mort i a 5 anys un altre militar per haver encobert l’homicidi. Els autors del crim són Hugo Hernán Sánchez Marmonti, Raúl Aníbal Jofré González, Edwin Armando Roger Dimter Bianchi, Nelson Edgardo Haase Mazzei, Ernesto Luis Bethke Wulf, Juan Renán Jara Quintana, Hernán Carlos Chacón Soto i Patricio Manuel Vásquez Donoso. L’estat xilè haurà de pagar una indemnització d’1,8 milions d’euros als familiars de Jara i d’una segona víctima, el llavors cap de presons xilè, Littré Quiroga.

Segons les conclusions a les quals ha arribat la justícia xilena, durant les tortures que va patir Víctor Jara aquells fatídics dies de setembre del 1973 els repressors li van trencar els dits de les mans. “Tu ets Víctor Jara, el cantant marxista comunista, cantautor de merda!”, va cridar un soldat a Jara quan el va reconèixer, per després començar a torturar-lo. Algunes versions reconstruïdes a partir del testimoni de supervivents de l’horror de l’Estadi Nacional també asseguren que a Víctor Jara li van tallar la llengua. Va ser executat de 44 trets. El seu cos va ser trobat dies després en un descampat al costat dels cossos d’altres detinguts a l’Estadi Nacional, com Quiroga. Ara.cat Internacional







A España li posen medalletes a Billy el Niño:


A Antonio González Pacheco, ‘Billy El Niño’, condecorado con una medalla de plata al mérito policial, le gustaba especialmente golpear en las plantas de los pies. No es original. Este tipo de tortura, conocido como “falanga”, era habitual en la dictadura griega. Es práctico, si el objetivo es causar el máximo sufrimiento en la persona torturada, ya que el dolor se transmite desde los pies, pasando por todo el cuerpo, hasta la parte trasera del cráneo.


El ex policía ha llegado a los 71 años de edad sin ser juzgado por sus crímenes y haciendo gala además de una medalla al mérito policial que conlleva un aumento del 15% de su pensión vitalicia. El pasado 30 de mayo, el ministro de Interior Juan Ignacio Zoido hizo oídos sordos a las peticiones de que se retiraran las distinciones a Billy El Niño, cuestionando el testimonio de sus víctimas y afirmando que “nadie ha solicitado que se retire esa condecoración”. El Salto




Fàstic de país!



2 comentaris:

  1. No sé qué se puede decir... Se me ocurren multitud de cosas... Lo dejo...
    Yo no tengo ningún marcapáginas y no he subido nada, pero agradezco esta entrada. NO DEBEMOS OLVIDAR.
    Lo escucho muchas veces y una de las primeras canciones que recuerdo que me hayan cantado es una que recoge él , que la mayoría ni le da importancia, porque no es muy conocida..." Ya se murió el burro que acarreaba la vinagre, ya lo llevó Dios de esta vida miserable..."
    Disculpa por tanto texto. Voy a escuchar de nuevo la canción.
    Ptnts.

    ResponElimina
  2. Es muy triate. Por eso el olvido en ocasiones ayuda a seguir hacia delante, pero es muy peligroso.
    En ocasiones ni olvido ni perdón.

    ResponElimina