BCNEGRAMBLA

 Síiiii. Ja tenim guanyadora del concurs! 

El cartell ens mostra el Pla de la Boqueria o Pla de l'Os.

És l'únic lloc de la Rambla amb nom propi. La Rambla té diversos cognoms, per això molts i moltes en diem les Rambles.

Van de Plaça Catalunya fins a Colom, al Port Vell i es denominen en sentit descendent  Rambla de Canaletes o dels Estudis (per la font i els antics seminaris), de Les Flors o de Sant Josep (per les parades de flors i per l'antic convent que hi havia on actualment és el Mercat de la Boqueria), dels Caputxins (un altre convent on hi ha ara el Liceu)i de Santa Mònica. La Rambla de Catalunya, de la plaça en amunt i la de Mar són invents moderns que no encaixen amb les anteriors.

Una rambla és una riera i aquesta, que en algun moment de la història es va arribar a dir de Cagalell, es va transformar en un passeig intramuralles a l'època medieval tot desviant la riera.

                              

El lloc conegut com a Pla de la Boqueria és més antic que la Rambla es situa una mica més avall del mercat, era una esplanada on es venia carn (boqueria ve de boc, el mascle de la cabra o cabró). Allà s'hi troben el carrer Cardenal Casañas que et mena cap a la Catedral passant pel Pi i el carrer de la Boqueria que et porta fins a Sant Jaume. Fa uns segles hi havia una porta de la primera muralla medieval dita de Sta Eulàlia i també de la Boqueria.

Aquest mapa ens mostra la seva tradicional centralitat, abans la numeració de la Rambla era doble: del pla cap a muntanya i del pla cap a mar i això va ser així fins l'any 1955. Ara ja és igual que la de tota Barcelona en sentit ascendent( mar-muntanya, parells a la dreta,  senars a l'esquerra).

Hi ha múltiples  testimonis pictòrics:

Achille Battistuzzi  , al Mnac

Ramon Martí i Alsina, al Mnac

josep Bernat Flaugier, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú

Rambla de las Flores, Pla de la Boqueria. Florista. Venderor de fósforos, Blanqueadores. Grabado de época. 1882

Joan Massagué

                           

I fotogràfics:

Literaris:

El cert és que sempre hi ha un nexe comú: la gentada, sigui l'època que sigui.

I com bé deien la Paula i l'Eduard en llurs comentaris, l'element que ens dóna més pistes és la casa  Bruno Cuadros que va ser una botiga de paraigües i objectes orientals, sobretot japonesos:

Com l'entradeta m'està quedant curta us vull explicar una anècdota. En els meus últims anys de mestra, a l'escola Fructuós Gelabert, amb segon de primària, vam fer una sortida a la filmoteca . L 'autocar ens va deixar al lateral de la Rambla, abans d'enfilar el carrer de Sant Pau varem creuar al mig del passeig per veure el que hi havia al terra i els edificis dels voltants. Un cop a l'escola vam dir als nens i les nenes que fessin un dibuix d'allò que els havia cridat més l'atenció, ja fos de la pel.lícula, del camí...En Bernat, que no havia fet els set anys encara, va fer aquest dibuix en un moment, sense model, de cap. Des de llavors el tinc penjat al suro del meu estudi:

I al bell mig de la Rambla hi ha el pla de l'Os, la història d'aquest nom la sé però no em ve de gust explicar-la, té un regust classista que no m'agrada gens. Per això us vaig dir que el lloc tenia dos noms. Jo em quedo amb l'antic, el tradicional.

Al terra del pla de l'os hi ha el mosaic de Joan Miró, que ja era famós però que ho va ser molt més a partir d'aquell fatídic 17 d'agost de 2017, quan una furgoneta blanca va quedar allà aturada després d'haver massacrat quinze persones i ferir més de cent.

El punt d'avui és el corresponent a la B

no sabem ben bé que mira aquest vianant, és un detectiu anant per feina? o ha quedat captivat per la llum del capvespre?