L'alou de Sant Sebastià de Montmajor està documentat des del i el 1098 ja pertanyia al monestir de Sant Cugat. Durant els primers temps de repoblació, algunes parcel·les de terra van ser donades a l'orde de Sant Benet. I amb l'auspici d'aquest orde es van fundar parròquies com la de Sant Sebastià de Montmajor. Aquestes parròquies, en beneficiar-se dels acords de pau i treva, van donar lloc a petits nuclis de poblament. El 1216, el bisbe de Barcelona va confirmar la donació de Sant Sebastià a l'església de Caldes.
En ocasió de l'Exposició Universal de 1828-1929, i formant part de l'anomenat Poble Espanyol, es reproduí aquest singular temple.
Edifici romànic de tipus llombard dels s. XI-XII. El lloc on es troba la capella és molt antic i fou habitat ja en època romana. Esmentada el 1072, es troba documentació del 1101 i del 1125. L'any 1039 Guislabert I de Barcelona féu donació a la seva filla Arsenda de l'església de Santa Justa. El 1159 el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, empenyora a Guillem Mainart el que té a Santa Justa per 2.500 morabatins, (equivalent al dinar d'or musulmà dels almoràvits).
Hi ha referències d'aquesta església des de l'any 975, i se la vincula al monestir de Sant Pere de les Puel·les.
En l'ídex toponímic del Cartulari de Sant Cugat del Vallès, tenim una cita de Santa Maria de Palacio Salatha on ja se la cita com a "parrochia" en un document de 1071.
Sant Cebrià de Cabanyes consta consagrada pel bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, el 3 de juny de 1192
El lloc és documentat l'any 963 i l'any 1028 es documenta la parròquia en una escriptura de venda d'un alou,
El revers d'aquests punts és així:
M'han agradat molt les entrades, molt ben documentades.
ResponEliminaPetons
Pere