dimecres, 11 d’abril del 2018

Arxiu Reial de Barcelona/ Arxiu de la Corona d'Aragó

Una més com sempre.
Un dels arxius més importants d'Europa, pel seu fons i l'antiguitat dels seus documents, en mans del Ministerio de Cultura d' España, queda lluny de la ciutadania. 
La seva seu històrica és al rovell de l'ou del gòtic. El conegut com a Palau del Lloctinent. Va ser erigit per ordre de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic. Hi destaquen l'artesonat de fusta de l'escala, el pati renaixentista, les torretes de les cantonades i certes curiositats que passen desapercebudes amb facilitat.

A continuació us posaré unes imatges estretes del treball de fi de carrera de M Pilar Díaz Ruiz i d'altres fons:










Teòricament  les pedres són testimonis muts de la història però tots sabem que parlen i a voltes són força explicites.
Aquestes escultures ens mostren unes escenes atípiques en aquests palaus tan sobris:






També podem trobar inscripcions hebraiques, són pedres del cementiri jueu de Montjuic que es van reaprofitar en fer el Palau.




Doncs bé, malgrat que es fan esforços per donar-li visibilitat un edifici tan cèntric, tan emblemàtic,passa desapercebut per molta gent. Hi ha una sala amb exposicions temporals on sempre he estat sola veient-les i és gratis!





S´hi fa l'ou com balla, fins i tot l'he vist ple de flors els dies que es fa Temps de flors a Girona. Per a mi que les persones que el trepitgen només ho fan per veure el pati o per utilitzar-lo de trencant per anar del carrer dels Comtes a la Plaça del Rei però la gran majoria no saben on són realment.

Enguany aquest arxiu compleix 700 anys (com podria complir més tot depen de quan comencis a comptar), set segles i a la seva web una petita notícia i nou fotos  amb les banderoles que han penjat per l'esdeveniment 😖penós tot plegat. 

Qualsevol dia els de Sijena demanen els lligalls i cap a allà que els envien. 

És una sensació trista,  com en moltes altres coses, sembla que l' únic objectiu sigui el de desposseir, despersonalitzar, buidar de contingut...
Ja s'ho trobaran.

En tot aquest temps, a banda de fulletons d'exposicions, només he vist editat això:











2 comentaris:

  1. El maestro escultor o era un provocador o sabía del poder de su protector; o, como se dice ahora, era un cachondo. Hay variados ejemplos en otros edificios, que a mí me parecen muy interesantes.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. La figura de Carlos V es curiosa, me vienen a la cabeza dos edificios más el palacio de Palma y el de Granada que ejercen una rara fascinación. en su estilo era un estadista que ya quisieran muchos ahora. En las instrucciones de Palamós escribe esto;He ordenado aquí el Consejo de Aragón, y también se os harán instrucciones sobre la gobernación de los reinos de la Corona y sobre la manera del firmar, a lo cual me remito, y usaréis conforme a lo contenido en ellas y a lo susodicho. Salvo os aviso que es necesario que en ello seáis muy sobre aviso, porque más presto podríades errar en esta gobernación que en la de Castilla, así por ser los fueros y constituciones tales, como porque sus pasiones no son menores que las de otros, y ósenlas más mostrar y tienen más disculpas, y hay menos maneras de poderlas averiguar y castigar.

    ResponElimina