Un nom manllevat, perquè no hi ha ni hi ha hagut mai bunkers a la zona. El que sí va haver en aquest indret va ser una bateria antiaèria l'objectiu de la qual era abatre els avions feixistes que bombardejaven sistemàticament la ciutat els anys de la guerra civil.
La bateria va quedar abandonada i la seva estructura de formigó va servir de base de vivendes d'autoconstrucció als anys 50 i 60, és a dir que es va formar un nucli de barraques que hi va romandre fins als anys de la Barcelona posa't guapa, els anys 90.
El lloc triat per a l' antiaèria és un dels turons de Barcelona, el de la Rovira que a hores d'ara està envoltat pels barris del Carmel i del Guinardó, tots dos pertanyents al districte d'Horta- Guinardó.
Té una vista fascinant de la ciutat.
A mi no m'estanya gens que el Pijoaparte de Joan Marsé se sentís l'amo del món quan enfilava l'Eixample amb la "seva" moto des de les alçades del Carmel.
Una altura de 262 m sobre el nivell del mar i una visió de 360º converteixen el Turó de la Rovira en un mirador natural privilegiat i en un emplaçament estratègic per a la defensa de Barcelona durant la Guerra Civil.
La inauguració de l'espai patrimonial del Turó de la Rovira va significar l'arranjament i l'actuació patrimonial d'un indret de la ciutat, fins llavors força degradat, aïllat i desconegut, on es conservaven les restes d'una bateria antiaèria que va defensar Barcelona dels atacs de l'aviació durant la Guerra Civil, així com les traces del nucli barraquista del barri dels Canons, que va perdurar fins l'any 1990.La primavera de 2015, gràcies a la intervenció realitzada pel Museu d'Història de la ciutat, el MUHBA Turó de la Rovira va obrir nous espais d'exposició on es presenta una síntesis de la història de Barcelona a vista d'ocell, la Barcelona de la guerra i la post-guerra, la bateria antiaèria del turó de la Rovira i el barri dels Canons, així com el paper del barraquisme a la ciutat. A l'espai de Comandament de la bateria es mostra la relació entre tecnologia moderna i guerra aèria a les grans ciutats.
Los cambios causados por la crisis nos afectan más profundamente de lo que pudiéramos pensar: influyen de manera decisiva en cómo nos relacionamos y en la percepción que tenemos de nosotros mismos, provocando enfrentamientos y reacciones que en otras circunstancias nos hubieran parecido impensables.
Asamblea ordinaria es una novela sobre el impacto de la crisis económica en la sociedad española actual pero, como toda obra auténticamente literaria, es también una historia sobre la vida y sobre cómo decidimos vivirla. web
Libros del Asteroide tria amb molta cura les seves portades, el contingut del llibre s'adiu totalment amb la imatge. Tres persones que tenen als seus peus la ciutat, igual que tenen el futur per endevant, malgrat tot.
He trobat un altre punt amb les mateixes vistes, No miris enrere, de David Castillo. Editorial Proa:
No sé cómo, pero ni cuando vivía en Horta encontré un momento para ir hasta el Turó de la Rovira. Anotado queda, de la próxima visita no pasa.
ResponEliminaPtnts