El Juego del Ángel

En el minut 7 i 30'' d'aquest video s'arriba a la cruilla de Passeig de Gràcia amb Gran Via.

Es pot veure més de prop l' Edifici Generali que és  el que es veu a l'horitzó del revers del punt.

És un edifici atípic a Barcelona, per a Moscú seria petit, per a Madrid estaria bé però a Barcelona no s'hi fa, massa gran, massa ostentós.

Que som al paseig de Gràcia no costa gens esbrinar-ho. Els fanals-bancs de Pere Falquers ens donen la pista més evident. No hi són enlloc més del món mundial.

Són una passada! Molt macos. tenen de tot a banda de llum i d'oferir descans; ornamentació amb motius vegetals, l'escut de la ciutat, un ratpenat, creus...tot amb forja de primera qualitat.

Un altre element que hi és però no es veu és el paviment:

MOSAIC

Descripció: paviment del passeig de Gràcia. El model reprodueix l’original creat per Gaudí l’any 1904 per l’interior de la Casa Milà. Aquest primer panot, fabricat per Escofet, era de color verd blavós, amb el dibuix en baix relleu i de forma hexagonal. La decoració representa elements marins -un estel de mar, algues i un cargol- que requereixen la unió de 7 panots per reproduir el motiu complet. El 1974, Escofet va adaptar aquest model per a col·locar-lo al passeig de Gràcia en un format de 43 cm de costat; actualment només en queden en alguns trams de la vorera central. Amb les reformes del passeig de Gràcia, el 1997, Escofet va reeditar aquest model amb un format més petit – 25 cm de costat-, amb el relleu enfonsat per millorar les propietats antilliscants i fabricant amb “Hormigón Vibrazolit”, un formigó bicapa vibropremsat de tonalitats grises. Aquests panots estan col·locats en les voreres laterals del passeig.

Època: 1997

Autor: A. Gaudí, disseny; Escofet, fabricant

Font de la informació: equip de redacció de l’Inventari participatiu – El mosaic del meu barri

ESCOFET. Gaudí [En línia].

PERERS, Frederic (2016). Voreres, la memòria subtil. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Ho faig avinent perquè l'any Gaudí, que es va cel.lebrar el 2002, va ser el gran boom de l'artista. Es van dir moltes coses, algunes sense cap fonament. Una d'elles em va quedar gravada i em feia molta gràcia i és que dels tres motius marítims del panot, hi ha un que sota l'aparença d'un alga marina amaga el rostre del diable:

El rostre del diable s'hi fa molt amb el llibre de Zafón, l'àngel caigut plana en tota la trama. El Juego del Ángel és un llibre que em va costar molt de llegir. Així com el seu predecessor em sembla una obra literària rodona i que ratlla la perfecció, aquest se'm va fer feixuc, desmanegat, desestructurat, amb personatges plans i sense substància... vaja que no em va agradar.

No he trobat una fotografia igual a l'actualitat. Tenen punts de vista molt diferents:

Álbum Barcelona en els punts de llibre d'editorials