El joc de l'àngel

Aquests punts de llibre ja tenen uns anyets, són del 2008. Després de l'èxit aclaparador de La sombra del Viento, Carlos Ruiz Zafón, va continuar la tetralogia de El Cementerio de los libros olvidados amb El Juego del Ángel, El Prisionero del Cielo i El laberinto de los Espíritus.

A la portada del llibre, tant en la versió original com a la de llengua catalana no surt aquest drac, surten els fanals del passeig de Gràcia, però per fer la promoció van utlitzar el drac.

Pels qui no el coneixeu us el presento: es tracta de Ladó, el guardià del jardí de les Hespèrides.

L’espectacular porta de l’Drac de la Finca Güell és una de les millors peces de forja dissenyades per Gaudí. A més de ser l’entrada principal de la finca és part essencial d’un programa simbòlic que materialitza en arquitectura passatges del poema «L’Atlàntida», de Jacint Verdaguer.

L’obra, basada en una història mitològica, relaciona a Cristòfor Colom amb les peripècies d’l’heroi grec, qui castigat va haver de realitzar dotze treballs colossals. Un d’ells va ser aconseguir les pomes d’or, fruits d’un arbre que creixia al Jardí de les Hespèrides i que atorgaven la immortalitat. L’arbre era custodiat per tres donzelles i el drac Ladó.

Si voleu aprofondir en el tema us recomano aquest article de la fundació Antoni gaudí sobre el drac de la porta de la finca Güell clicant aquí. 

Gaudí, és famós gràcies als Güell.  Avui en dia tothom coneix als Guell gràcies a Gaudí.

Eren molt rics i es compràven finques per tot Barcelona, una d'elles és on avui hi ha el Palau de Pedralbes. A la cantonada muntanya-Besós hi havia una entrada a la finca que donava pas a un jardí. Aquí és on trobem l'amic Ladó.

En Ladó té un aspecte ferotge, de fet els dracs de Gaudí no són éssers amables i juganers, son ferotges. Fins i tot el del Park Güell ha anat evolucionant amb el temps però en els seus origents tenia dents i urpes amenaçadores. 

Àlbum Barcelona en els punts de llibre d'editorials