La Sombra del Viento i El Prisionero del Cielo

Si cliqueu aquí podeu posar-li banda sonora a aquest post

La sombra del Viento. El segon llibre més venut en llengua castellana a tot el món. Traduït a més de trenta idiomes. Un fenòmen editorial rodó.

Un llibre fascinant. 

Carlos Ruiz Zafón, nascut a Ciutat Vella, veí del barri de Sagrada Família els períodes de temps que vivia a Barcelona i ciutadà estadounidenc.

Després d'estudiar als jesuites de Sarrià, havia fet Ciències de la Informació, sense acabar-la. Encara a Barcelona s'havia dedicat a la publicitat i amb el primer premi literari va marxar a Los Ángeles.

Als EEUU havia treballat com a guionista. 

Penso que totes aquestes dades són importants per entendre l'acceptació i l'éxit del seu llibre perquè, a banda d'estar ben escrit, aconsegueix reinventar una ciutat que ja està de moda. La seva no és una novel.la més de Barcelona, reflecteix una història amb uns tocs emocionals que molts lectors hem sentit en un moment o altre i que hi veiem reflectits.

M'intento explicar. Quan, des de l'adolescència, passeges la ciutat a soles, vas descobrint llocs que et fan interrogar allò que vas veient, poc a poc vas fent-te històries mentals, que potser no tenen res a veure amb la realitat, ficciones. 

Zafón s'inventa una ficció de Barcelona a partir de bocins de realitat. Amb la mentalitat d'un guionista, tot està lligat des del primer al quart llibre de la tetralogia. Amb la mentalitat d'un publicista,la invenció d'uns escenaris i una atmosfera diferencials i pròpies. Amb la mentalitat d'un músic, relligant amb una estructura ferma tot plegat.

Un exemple: la boira. A Barcelona no hi ha quasi bé dies boirosos però si ens imaginem la Barcelona de Zafon aquest és un element indispensable. Ell transforma la molesta humitat de la ciutat en boira. Aquest element imprescindible fa que tot tingui més misteri, que les arestes es desdibuixin, que vulguis anar més enllà per a esbrinar, que les memòries que impregnen balcons, portes i façanes es facin presents. La boira també hi és a les fotos de portada.

No estan triades de manera frívola. Zafón era un entusiasta de la fotografia de Català-Roca, de fet és el prologuista d'un llibre fantàstic editat el 2008 per La Magrana per a l'Ajuntament de Barcelona, titulat La Barcelona de Català-Roca.

En aquest llibre no surt la imatge del punt. Com pot ser?

Fixeu-vos bé en la fotografia: 

-és una cantonada arrodonida i no un xafrà

-el paviment que trepitgen no correspon als panots de la ciutat comtal

-hi ha un doble voraviu a la vorera

Si  l'orgullós pare i el fill adelerat haguessin d'anar a la llibreria dels llibres oblidats haurien de fer uns sis-cents quilòmetres.

És Madrid. 

Aquesta fotografia es pot veure al Museu Reina Sofia. Té per nom Esquina i em sembla que es de l'any 56.

                                      

Todavía recuerdo aquel amanecer en que mi padre me llevó por primera vez a visitar el Cementerio de los Libros Olvidados. Desgranaban los primeros días del verano de 1945 y caminábamos por las calles de una Barcelona atrapada bajo cielos de ceniza y un sol de vapor que se derramaba sobre la Rambla de Santa Mónica en una guirnalda de cobre líquido. —Daniel, lo que vas a ver hoy no se lo puedes contar a nadie...

De El Prisionero del Cielo no tinc punt de llibre, si algú el té i em fa arribar la imatge podria fer l'entradeta. Tinc el lloc i la fotografia localitzats! aquest sí, a Barcelona.