El día de mañana

Quan vaig veure aquest punt de llibre vaig pensar: és Barcelona. Però per què? Amb els elements que es veuen podia ser qualsevol ciutat als anys 60. Hi ha un personatge, l'enllustrador, que em fa pensar que som a la Rambla i el fanal del fons... en girar el punt, bingo!. És la Rambla de Canaletes. L'enllustrador, el fanal décó i l'entrada del metro. Amb la lupa puc comprovar que es tracta de l'accés que està al mig del principi de la Rambla. L'accés antic, ara és més modern. El diari que llegeix el personatge que està dempeus ha de ser la Vanguardia, el seu tamany era superior als altres diaris, potser l'acaba de comprar al quiosc que hi ha davant del famós Banc Central. I potser aquest noi és Justo Gil al qual li encantaria entrar al Bocaccio pe la porta gran:

Justo Gil es un emigrante recién instalado en Barcelona, un joven avispado y ambicioso que, llevado por los vaivenes del destino, acaba convirtiéndose en confidente de la Brigada Social, la policía política del régimen.Una docena de memorables personajes nos cuentan cómo conocieron a Justo en algún momento de sus vidas y cómo fue su relación con él. Sus testimonios conforman una visión caleidoscópica de la cambiante realidad de los años sesenta y setenta, al tiempo que reconstruyen la historia de la degradación personal de un individuo cuya evolución y comportamiento ayudan a entender importantes parcelas de ese capítulo fundamental de nuestra historia reciente que fue la Transición.Ignacio Martínez de Pisón novela ese apasionante período desde dentro, observando, como sólo él sabe hacerlo, el impacto que la historia colectiva tuvo en la individual, es decir, en la realidad de la gente común. Cobra vida en estas páginas la atmósfera incierta y fascinante de una época en la que todo parecía posible.

Torno a la foto. 

El fanal del fons és un exemplar únic:

Situat al capdamunt de la Rambla, tocant a la plaça Catalunya, formava part d'un projecte de Josep Puig i Cadafalch, no executat, que preveia vuit fanals idèntics, dels quals només es va arribar a fabricar aquest. Va ser dissenyat l'any 1928 per l'arquitecte Fèlix de Azúa i fabricat per l'empresa Biosca i Botey. Es va inaugurar l'any 1929, poc abans d'iniciar-se l'Exposició Internacional. El seu disseny, amb proes recaragolades de vaixells antics de fantasia i victòries alades al seu cim, s'inscriu plenament en l'estil Art Déco que triomfava als anys vint a Europa i a Amèrica i que a Catalunya va tenir un escàs impacte. Això li aporta encara un major interès.web

Mirant cap a plaça Catalunya

Mirant cap a baix, es veu la façana del banco Central

Està al principi de las Ramblas, per numeració hauria de dir al final perquè els números dels edificis a Barcelona creixen de mar a muntanya. Però per a mi, la rambla neix a plaça Catalunya i mor al mar, potser em deixo influenciar pel seu passat de riera o torrent.

En Justo podria veure això només que girés una mica el cap:

Recordo aquestes cadires, eren de pago. Hi havia uns cobradors amb gorra i molt mal geni al quals no se'ls escapava ningú.

Àlbum Barcelona en els punts de llibre d'editorials