No cerramos en agosto.

 

En aquesta postal i aquest punt de llibre hi ha una protagonista que interactua amb el mòbil. Potser està apunt  de fer una fotografia o ja l'ha fet o llegeix un missatge...

Està en un lloc molt maco per fer fotos, al costat del mar. Concretament es troba al passeig marítim a l'alçada de la platja del Somorrostro, a la Barceloneta, el barri mariner per excel.lencia de la ciutat.

Darrera seu treu el cap el Peix de Frank Gehry

A mà dreta té l'Hospital del Mar i a mà esquerra la platja. Si mira endevant, veu el passeig marítim, l'espigó, la platja de la Barceloneta i al fons l'hotel Vela.

Aquest indret de Barcelona m'és molt familiar i conegut. Com a mínim un cop per setmana el trepitjo ja que la piscina on vaig a gaudir de l'aigua tèbia i salada es troba justament a sota de l'Hospital del Mar. Més d'una vegada estic en la mateixa postura que aquesta noia, rendida a la imatge del mar. Ja sabeu que el mar, encara que el miris des del mateix punt, mai no és igual, m'agrada fer-li fotos i quedar-me una bona estona amb la mirada perduda a l'infinit.

Aquest zona de platja és la del Somorrostro, si heu vist el video heu pogut comprovar que durant molt anys aquest va ser un territori de barraques:

Amb aproximadament 522 metres de llargada, la platja del Somorrostro està situada entre l'espigó del Gas i el moll de Marina.

Es pot dir que, en el litoral de la ciutat, aquesta platja encarna, entre d'altres valors, la recuperació de la memòria històrica. No fa gaires anys, aquest tram del litoral, juntament amb una part de la platja de la Barceloneta i les actuals platges de la Nova Icària i el Bogatell, va acollir el barri de barraques del Somorrostro, en el qual van arribar a viure unes 15.000 persones en condicions molt precàries.

La platja de Somorrostro és actualment una de les platges més emblemàtiques de la ciutat.

Aquesta imatge és dels anys 60, ja havien desaparegut una part de les barraques per fer un primer passeig marítim.

Aquesta comparativa és molt bona.

Aquesta fotografia és d'un panell informatiu que hi ha a la zona de sorra i que recorda el passat de la platja.

En aquest plànol podeu veure l'evolució de la línea de costa a la  ciutat.

De fet, Santa M del Mar estava molt a prop de la sorra quan la van construir. Tota la Barceloneta està aixecada en terrenys d'al.luvió, és a dir terrenys que s'han anat formant en els últims sis segles, gràcies als dipossits de materials del riu Besòs.

Barcelona és una petita/gran ciutat, sempre la comparo com aquell que té un pis i necessita més espai, però el pis té els límits que té, el Llobregat i el Besòs pels costats i el mar i la montanya de cara i esquena. Barcelona no pot creixèr més i els successius ajuntaments, alguns amb més encert que d'altres, van movent els mobles, pintant les parets, picant algun envà, intentant fer un altell per aconseguir un lloc per viure més amable i humà. Abans creixiem per la banda de mar, ara ni això, els rius ja no arrosseguen el que han d'arrosegar.

i si el Somorrostro té un símbol és la Gran Carmen Amaya.

Àlbum Barcelona en els punts de llibre d'editorials