Dos dies de maig

 

Aquest punt de llibre no m'ha donat molta feina a l'hora d' esbrinar el lloc exacte de la imatge. És l'Arc de Triomf.

L' arc es troba al final del Passeig de Lluís Companys. Aquest passeig antigament s'havia dit, entre altres noms, de l'Esplanada.

El passeig de l'Esplanada, Nou o de Sant Joan va esdevenir en la seva forma actual durant l'Exposició  Universal de 1888. L'arc era l'accés al recinte.

Durant l’últim terç del segle XIX, les exposicions universals eren esdeveniments d’enorme impacte social, ja que permetien donar a conèixer a tot el món la ciutat que les albergava, així com el potencial cultural, econòmic, científic i industrial de cada país. En aquest sentit, l’Arc de Triomf va suposar no només l’accés a l’ Exposició Universal del 1888, sinó també l’entrada simbòlica de Barcelona a l’ època moderna.

Des d’un punt de vista urbanístic, l’Arc de Triomf es troba al punt fronterer entre Ciutat Vella, que s’estén cap al sud, i la Barcelona moderna i extramurs, el barri de l’ Eixample, cap al nord.

En ple apogeu del moviment modernista a bona part d’Europa, eren molt habituals les construccions de tendència historicista, és a dir, inspirades en èpoques anteriors: el neogòtic, el neomudèjar —a Espanya— o el neoromànic van ser alguns dels estils predominants.

Seguint aquesta tendència, l’arquitecte Josep Vilaseca va projectar un monument de 30 metres d’alçària i de proporcions clàssiques, però de decoració ben vistosa i plena de simbolisme. Així, els artistes que van esculpir els frisos decoratius van representar, en cadascuna de les cares, un tema relacionat amb la ciutat: Barcelona rep les nacions (a la banda del passeig de Sant Joan, obra de Josep Reynés), el Repartiment de recompenses als participants de l’Exposició (a la banda del passeig de Lluís Companys, obra de Josep Llimona) i les al·legories de la Indústria, l’Agricultura i el Comerç, a un lateral, i de les Ciències i les Arts, a l’altre. Les Fames (les figures alades dels contraforts) van ser esculpides per Manuel Fuxà i Pere Carbonell.

Finalment, a la corba de l’arc es distingeix l’ escut de Barcelona flanquejat pels escuts de les 48 províncies espanyoles restants, 24 a cada cara del monument.

El que m'ha donat més feina és la fotografia, fins que he recordat que tinc aquest llibre i he pogut veure que era de Carme Salvans.

Al revers, on s'anuncien altres llibres de la sèrie, ens trobem amb una fotografia de Robert Capa i dues de Català-Roca. Es poden veure la plaça del Cinc d'Oros durant un bombardeig, una gitaneta a Montjuic i el principi de la Rambla.

Fent la cerca he trobat una de Català-Roca de l'Arc de Triomf

Fantàstica!

Aviat tornaré a parlar d'aquest genial fotògraf.

Torno al llibre: 

30 y 31 de mayo de 1949. Francisco Franco visita Barcelona en un clima callejero de euforia y rendición a la dictadura. Pero no todos piensan lo mismo y en esos dos días, silenciado por la prensa, en la ciudad estallan hasta diez bombas.
Miquel Mascarell, ya casado con Patro, recibe la visita de la hija de un antiguo compañero de comisaría. Según la joven, su padre ha sido asesinado, aunque su muerte quiere hacerse pasar por un accidente. Decidido a buscar la verdad y sin saberlo, Miquel va a meterse en el ojo del huracán, descubriendo sin pretenderlo un complot para asesinar a Franco. Siguiendo la pista de los asesinos de su amigo, moviéndose por el filo de la navaja, comprende que si les coge, puede evitar el magnicidio, pero si no lo hace y mira para otro lado, su amigo no será vengado y a cambio el dictador morirá, llegando así a España nuevos días oscuros aunque de cambio. En plena investigación pasa la noche en comisaría, donde se reencontrará con un viejo conocido, Lenin, un chorizo al que detuvo muchas veces antes de la guerra. Mientras, en el Paseo de Colon, por donde va a pasar el coche del dictador, el hombre que va a matarle espera.web de l'autor

A la web de l'autor podeu trobar tots els llibres de la sèrie de l'inspector Mascarell.

Actualment hi ha una exposició  al Palau Robert sobre el prolífic Jordi Sierra i Fabra.

Avui en dia veiem així l'Arc de Triomf:

L'Arc de Triomf és avui en dia un dels límits del triangle friki de Barcelona:

Àlbum Barcelona en els punts de llibre